Castanyada.

Avui es la castanyada

(que no t'enganyin)

Bosc de tardor.

Sóc ara en avingudes de novembre

on tot es fa quiet i sembla caure

com desistint. La melangia llaura

camps de records però ja res no sembra.

Ara tot és campana que s'atarda

tocant a morts i posa gravetat

boscos endins on la madura tarda

ja minva, plena d'or i soledat.

Ulls tristos, melancòlics de la posta,

no us apagueu: la llangorosa flama

un altre món al nostre món acosta,

del somni fa més íntima la trama.

Vida, on ets? La nit tot ho reclama

i un plor de vent és l’única resposta.

Joan Vinyoli

Dolomites.

I la neu desapareix.

Poc a poc, però de manera inexorable, estem fent del món un lloc on cada dia es una mica mes dur viure. 

Que fas per aturar-ho ?

Ruelles.

Queda lluny el temps de les ruelles.

Ara dormen en unes llavors minúscules, petitíssimes, on sembla impossible que amb el temps hi pugui sortir una ruella tant bonica i delicada.

Cal preservar les llavors, tot i que semblin tant petites que pensem que no en sortirà res.

Banc.

Aquest banc, segur que està en el records de molta gent.

Per uns, serà un moment agradable sentint el sol a la pell. Per altres, una conversa amb bona companya. Segur que hi haurà algú que hi haurà plorat, o rigut, o estimat en aquest banc.

Som nosaltres qui donem significat als llocs : el banc es un sol, però els records son molts.

Melmelada.

Aquesta manera de preparar els aliments explica la nostra història : guardar alguna cosa preuada i que es pot fer malbé, per poder gaudir-la mes endavant.

Si poguéssim fer melmelada d'alguns moments, segur que serien em pots petits, però els guardaríem amb mota cura per assaborir-los en moments de necessitat.

Quant et calgui, mira al rebost, segur que en algun racó encara hi queda alguna cosa bona.

Bram de ruc.

El bram,

tot i ser de ruc,

sol estar carregat 

de raó.

Pedres.

L'equilibri es sempre un exercici dinàmic.

Tot i que el facis amb pedres.

Saurí.

La manera d'expressar la religiositat diu molt de la fe de la gent que la practica.

Les esglésies romàniques eren fosques i les seves pintures es feien per impressionar als fidels. El gòtic, tot i ser molt mes espiritual, empetiteix al devot. 

Podrien fer un repàs per tots els centres de culte de moltes religions i molt pocs serien lluminosos i plens de color.

L'església de Saurí es un bon intent de fer arribar la natura amb la seva llum a dins del temple.

No està tot perdut : potser al final tornarem a la natura per retrobar-la com a lloc sagrat.

La darrera neu.

En algun lloc obac, molt amunt, encara hi queda una mica de neu de l'any passat. 

Espera la neu nova.

Si no cuidem el món, arribarà a passar que no quedarà neu per esperar les noves nevades, i serà una mica com si es despoblés un poble i perdés la seva memòria.

Faràs alguna cosa per canviar-ho ?

Aire.

Obrim les finestres, airegem la casa, deixem que l'aire net entri en les nostres cases !

En la melancòlica tardor, no podem quedar-nos a la vora del foc, reclosos amb les nostres obsessions.

Hi ha un món allà afora.

Sense paraules.

Companys.

Els bons companys de viatge, fan el camí molt mes agradable.

Les experiències compartides son mes enriquidores.

L'astoreta.

Sega.

Es temps de recapte. 

Com la sega de l'estiu es el recapte de tardor. 

Temps de recollir el que vàrem sembrar i  preparar l'hort per l'hivern.

I si no vaig poder cuidar el meu hort ?

No pateixis, la natura ens dona bolets, mores, fruits del bosc i moltes coses pel que sap buscar.

Et quedaràs a casa ?

Art.

L'art està fet per emocionar. 

Les escultures focalitzen la nostra atenció en un instant de terminat i la seva contemplació ens situa de vegades en un estat de pau mentre les contemplem.

No hem de ser capaços, per nosaltres mateixos, de contemplar la vida enfocats en el ara i experimentant aquest estat de pau ?

Font.

"Anar a la font de les coses", vol dir anar als origens. Es suficient ? No ho es. Sovint els origens trobats son tan simplistes com el rajolí d'aigua que surt de la pedra.

La veritat sol ser mes complexa. Darrera hi han pedres mes petites que deixen passar l'aigua i que algú ha cobert amb una paret. Al darrera, pelites galeries que fan arribar l'aigua. Encara mes endins, una terra porosa on s'escola l'aigua. Al davall i mes llunys, terra amarada d'aigua i una roca impermeable que la recull, Mes lluny encara ...

No. El rajolinet d'aigua no era el seu origen. Sovint no tot es tant clar com sembla. Sovint tot no es blanc ni negre. Es la comoditat del nostre cervell que la redueix a una cosa simple.

Gárgola.

Algunes gàrgoles podem semblar esfereïdores, però al final, només son un tub per on surt l'aigua.

Cal prestar atenció a l'essencial.

Llac.

El fons dels llacs son un paradigma. 

Son un llocs mes propers que les altes muntanyes o les terres llunyans, on sembla que, tot i ser a tocar, no podrem conèixer mai.

En la nostra quotidianitat hi han llocs i persones que son com el fons dels llacs.

T'has preguntat mai per que ?

Sort.

Creure que tens bona sort, dona molt bona sort.

Monjo.

Donde hay caridad y sabiduría, no hay miedo ni ignoráncia.

Donde hay paciencia y humildad, no hay ira ni preocupación.

San Francesc d'Asís

Paret vella.

La paret vella, no ho es per que ja no pugui complir el seu propòsit, si no per que ho ha fet molt be.

Pal borratxo.

La Corísia o pal borratxo blanc, tot i tenir unes flors molt boniques, te un tronc rebotit en la base i ple d'espines per protegir el que mes necessita : l'aigua. 

Fa be, per que on sol viure, l'aigua es un bé escàs.

Quin es el bé escàs que estaries disposat a protegir amb espines ?

Les nostres prioritats ens defineixen.

Porta.

Les portes diuen molt de com som la gent. Intentem preservar per a nosaltres tot el que considerem valuós i nostre. Reclòs dins de casa, esperant que segueixi així eternament.

Potser es moment de pensar que tot el que es valuós i nostre es viu, per que està dins nostre, i cal treure-ho a passejar per que no es malmeti i pugui créixer.

Gat.

Espiell.

Quan volem veure,
obrim la finestra.

Quan volem saber,
sortim al carrer.

Ventador.

Prodigis tecnològics d'altre temps son considerats inútils avui.

Això te varies lectures, però poder la mes important es com el nostre esquema mental fa que coses útils deixin d'utilitzar-se només per que hi han altres que ho fan millor, mes ràpid o mes barat.

Vaca.

Una tarde de verano

una mosca revoltosa,

alrededor de una vaca

revolotea nerviosa.

La vaca alegre en el prado,

comiendo hierba es feliz,

se abanica con el rabo,

no ve a la mosca venir.

Cuando más tranquila estaba,

disponiéndose a dormir,

volando viene la mosca

y se posa en su nariz.

La vaca mueve el hocico

a punto de estornudar,

la mosca se aleja aprisa

pero se vuelve a posar.

A la oreja de la vaca

esta vez la mosca ha ido,

la está poniendo nerviosa,

se la mete en un oído.

Sube y baja la cabeza,

la baja y la vuelve a subir,

esta mosca pegajosa

mucho la hace sufrir.

Por el rabillo del ojo,

esta vez sin espantarla,

sigue el vuelo de la mosca

pensando en cómo cazarla.

Al hocico de la vaca

esta vez volando ha ido,

la vaca saca su lengua

y a la mosca se ha comido.

La vaca alegre en el prado,

comiendo hierba es feliz,

volando llega otra mosca

esta vez la ve venir.

Globus a la foscor.

De vegades ens sentim com a globus en la foscor. Perduts, sense referències i amb por de estavellar-nos, xocar amb alguna cosa que no podem veure o senzillament caient a plom.

Res mes allunyat de la veritat. Tot i estar perduts, sentir-nos sols o desemparats, hem de fer com els navegants experts : cal reconèixer les pròpies forces, fer inventari del que tenim i del que som capaços de fer, recuperar la calma per buscar els vents que mes ens plaguin.

Mes tard, la boira escamparà, la nit passarà i el nou dia ens portarà a nous llocs.

Negra i Criminal.

La Tardor.

Sense rendició.

Canvia la teva opinió però manten els teus principis.

Canvia les teves fulles però manten les teves arrels.

Victor Hugo