dissabte, 29 de febrer de 2020

29.



Les flors d'hivern,
 son les que mes t'arriben al cor.

La nostra flor d'hivern.

La nostra vella i estimada flor d'hivern.

divendres, 28 de febrer de 2020

Oca.



Tots, de vegades, ens sentim com oques fora de lloc, tot i que no se si conservem tanta dignitat.


dijous, 27 de febrer de 2020

El gos a la finestra.


Tafaner, cansant de passar les hores sense fer res, esperant, encuriosit, surt el gos a la finestra, esperant els qui estima.

Tafaner, cansant de passar les hores sense fer res, esperant, encuriosit, surt l'home a la finestra, esperant els qui estima.


Cartes.


De vegades em sembla que les bústies son sers àvids de devorar de noticies.

dimecres, 26 de febrer de 2020

Llibertat i democràcia.


La representació per un mateix, dona llibertat de elecció.

La democràcia representativa dona un pobre substitut de la llibertat.

dimarts, 25 de febrer de 2020

Pau.


Per molta pau que tingui el paisatge,
només la sentiràs si la pau també està dintre teu.

dilluns, 24 de febrer de 2020

diumenge, 23 de febrer de 2020

Somnis.


Els llibres antics son el lloc on dormen el somnis dels morts.

Els llibres antics son el lloc on viuen les esperances dels que no moren mai.

dissabte, 22 de febrer de 2020

Curiositat.


Prefereixo que la meva ment s'obri moguda per la curiositat, que es tanqui moguda per la convicció.

Gerry Spence

divendres, 21 de febrer de 2020

Gaia.


Qui no entengui que tots els sers vius d'aquest planeta formem part d'una mateixa cosa, es que no hi veu (o no ho vol veure).

dijous, 20 de febrer de 2020

El campanar.


Sovint, sovint, com per la dreta escala
d'un campanar, fosca i en runes,
pujo cercant la inaccessible llum;
ple de fatiga dono voltes,
palpants els murs en la tenebra espessa,
graó rera graó.

Però de temps en temps,
sento la veu de les campanes,
clara i alegre, ressonar,
tocant a festa allà en l'altura,
i veig per la finestra en el silenci
de l'alba els camps estesos, esperant.

Aurores de la infància, com us trobo
llavors, ah, com encara dintre meu,
una llavor de joia perdurable
pugna per fer-se planta exuberant!
Com crides, infantesa, en les profundes
capes del cor, com, de genolls, et trobo,
Déu meu, llavors, tornat pura lloança!

Vinyoli

dimecres, 19 de febrer de 2020

Càrrega.

Anem afegint pes a la càrrega constantment, fins que no podem mes.

No seria millor treure pes del que carreguem fins que ens sentim a gust ?

dimarts, 18 de febrer de 2020

Corren.


És tard, no sé quina hora és

Però és fosc fa estona.
És fàcil veure que no hi ets
Ni un paper, ja poc importa.
Poso els peus a terra, vull caminar
Necessito despertar en un dia radiant.
Encara em queda temps per descobrir
Tot alló que m'he amagat i que no m'he volgut dir.
Corren, corren pels carrers, corren

Paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van.
I ploren, ploren pels carrers, ploren
Com gotes d'aigua s'enyoren, aquells que ja no es veuran.
Difícil descobrir qui soc avui.

Una gota em cau mentre un altre em treu la set.
Plou i fa sol alhora
Tomba la bala bala
Tomba la bala que m'apuntava, era la meva
I jo mateix em disparava.
Raig de llum il·lumina'm, treu-me el fum.
Una revolució dins meu, la sedueixo i es transforma
No s'esborren, en conformo en

Gossos.

diumenge, 16 de febrer de 2020

Estela.


En uns anys, quan passi el temps, no serem mes que records llunyans, esvaïts pels vents del cel.

Mentrestant, ens afanyem a agradar a altres, que a la seva vegada s'afanyen a agradar a altres. Tot un joc de miralls que no porta enlloc : només a l'engany d'un mateix. Per que, facis el que facis, mai podràs agradar tothom.

Llavors, que esperes per viure sense mirar als altres ?

divendres, 14 de febrer de 2020

Antiguetat.


Quan mirem les obres de l'antiguitat, sovint ens passa per alt la força que sempre ha tingut en el esser humà l'admiració per la harmonia i la bellesa. Obres tant feixugues per la época, es feien amb un gust per l'equilibri de les formes, tot i l'esforç que calia posar-hi per aconseguir-ho.

Sent tant humans com ells, no caldrà posar també una mica d'esforç per trobar el equilibri en les coses que fem ?

dijous, 13 de febrer de 2020

Núvol blanc.



Senzillament se’n va la vida, i arriba
com un cabdell que el vent desfila, i fina.
Som actors a voltes,
espectadors a voltes,
senzillament i com si res, la vida ens dóna i pren paper.

Serenament quan ve l’onada, acaba,
i potser, en el deixar-se vèncer, comença.
La platja enamorada
no sap l’espera llarga
i obre els braços no fos cas, l’onada avui volgués queda’s.

Així només, em deixo que tu em deixis;
només així, et deixo que ara em deixis.
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d’alguna branca.
Molt blanca...

Sovint és quan el sol declina que el mires.
Ell, pesarós, sap que, si minva, l’estimes.
Arribem tard a voltes
sense saber que a voltes
el fràgil art d’un gest senzill, podria dir-te que...

Només així, em deixo que tu em deixis;
així només, et deixo que ara em deixis.
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d’alguna branca.
Molt blanc...

Lluis Llach

dimecres, 12 de febrer de 2020

Feixisme.

Al feixisme se'l combat.

Per que ? 

Per que es poden tolerar totes les opinions, excepte les dels que creuen que les només les seves son acceptables o les úniques que poden ser aplicades. Per que cal ser com ells, pensar com ells, pregar com ells, sentir com ells.

No. Quan algú et discrimina per la teva forma de vestir, parlar, sentir, creure, el teu origen, les teves idees o qualsevol altre tret característic personal, perd el seu dret a la participació política, ja que si el deixem, totes les persones que no els agraden serien apartades o alguna cosa pitjor.

Al feixisme se'l combat.


dimarts, 11 de febrer de 2020

Elefant.



En l'Antiguitat, vivien sis homes cecs que passaven les hores competint entre ells per veure qui era el més savi. Exposaven els seus sabers i després decidien entre tots qui era el més convincent.
Un dia, discutint sobre la forma exacta d'un elefant, no aconseguien posar-se d'acord. Com cap d'ells havia tocat mai un, van decidir sortir a l'endemà de la recerca d'un exemplar, i així sortir de dubtes.
Posats en fila, amb les mans a les espatlles de qui els precedia, van emprendre la marxa enfilant el camí que s'endinsava a la selva. Aviat es van adonar que estaven a la banda d'un gran elefant. Plens d'alegria, els sis savis cecs es van felicitar per la seva sort. Finalment podrien resoldre el dilema.
El més decidit, es va abalançar sobre l'elefant amb gran il·lusió per tocar-lo. No obstant això, les presses van fer ensopegar i caure de cara contra el costat de l'animal. "L'elefant va exclamar és com una paret de fang assecada a el sol".
El segon va avançar amb més precaució. Amb les mans esteses va anar a trobar els ullals.

"Sens dubte la forma d'aquest animal és com la d'una llança!"
Llavors va avançar el tercer cec just quan l'elefant es va girar cap a ell. El cec va agafar la trompa i la va resseguir de dalt a baix, notant la seva forma i moviment. "Escolteu, aquest elefant és com una llarga serp".
Era el torn de la cambra savi, que es va acostar per darrere i va rebre un suau cop amb la cua de l'animal, que es movia per espantar els insectes. El savi va agafar la cua i la va resseguir amb les mans. No va tenir dubtes, "És igual a una vella corda" exclamo.
El cinquè dels savis es va trobar amb l'orella i va dir: "Cap de vosaltres ha encertat en la seva forma. L'elefant és més aviat com un gran ventall pla ".
El sisè savi que era el més vell, es va encaminar cap a l'animal amb lentitud, encorbat, recolzant-se en un bastó. De tan doblegat que estava per l'edat, va passar per sota de la panxa de l'elefant i va ensopegar amb una de les seves gruixudes potes. "Escolteu! Ho estic tocant ara mateix i us asseguro que l'elefant té la mateixa forma que el tronc d'una gran palmera ".
Satisfeta així la seva curiositat, van tornar a donar-se les mans i van prendre una altra vegada la senda que els conduïa a casa seva. Asseguts de nou sota la palmera que els oferia ombra reprendre la discussió sobre la veritable forma de l'elefant. Tots havien experimentat per ells mateixos quina era la forma veritable i creien que els altres estaven equivocats.

dilluns, 10 de febrer de 2020

Respira.


Per un moment, para i imagina el vent sua de mar e un dia càlid de finals de primavera. Amb aquella olor en que s'endevina la tronada. Els crits ocasionals de les gavines i la remor distant de les ones trencant en els esculls.

Tanca els ulls i respira el aire, carregat d'olors, vivificant. Al menys tres cops profundament i deixa't portar.

diumenge, 9 de febrer de 2020

Contraris.

Amor i odi en la base d'un pont.

Sembla existir un cert paral·lelisme amb la base de la nostra societat.

Amb aquestes bases, es estrany que ens costi tant construir ?

dissabte, 8 de febrer de 2020

Incendis.


I si tinguessim dins nostre unes eines que per ajudar-nos en cas d'incendi o desastre ?

Contra el infortuni : resiliència.
Contra la pèrdua : el record.
Contra les inclemències : resistència i treball.

I contra el que no puguis canviar : calma i esperança.


divendres, 7 de febrer de 2020

dijous, 6 de febrer de 2020

Insomni.



Alguns pensaments són massa odiosos per dormir. Ens mantenen desperts tota la nit i es converteixen en obsesions.

Marty Rubin

dimecres, 5 de febrer de 2020

Llera.


Pensar que això no s'inundarà mai, es negar la pròpia essència del riu.

Pensar que nosaltres no ens desbordarem mai, es negar la nostra pròpia essència.

dimarts, 4 de febrer de 2020

dilluns, 3 de febrer de 2020

Arròs.




Un Mestre va deixar a un dels seus deixebles un arrossar per que el cuidés durant tres anys. Quan el primer any va arribar al seu terme, el Mestre va anar a veure el camp i la collita havia estat molt bona, ja que el deixeble havia proveït a la terra de l'aigua que necessitava. Va transcórrer un altre any, i va resultar que la collita va ser més abundant que l'anterior, ja que el jove havia abonat convenientment el camp. Quan el tercer any va finalitzar, el Mestre es va dirigir a l'arrossar per veure els resultats obtinguts. Però resulta que el deixeble, entusiasmat amb el produït en l'any anterior, va abonar massa la terra que va donar moltíssim arròs però tan petit i fràgil que no servia per a comerciar amb ell. En realitat, va ser una collita inútil, i el treball realitzat no va donar cap fruit.
Llavors el Mestre va dir al seu deixeble: "Així passa amb les persones. Enforteixes algú quan l'ajudes una mica. Però si l'ajudes massa, el debilites."

Conte sufí.

diumenge, 2 de febrer de 2020

Dins la llavor latent.





ens erigim en somnis,
en esfinxs.
Granítiques, dures, entossudides
en les nostres quimeres,
amb una espurna viva encara;
altrament ja no seríem
sinó una pedra en el temps.


Montserrat Abelló

dissabte, 1 de febrer de 2020

Imbolc.

Tornem a ser aquí. Tot i que no ho vegis, demà es el Imbolc, la Candelera .

Però tant si la Candelera plora com si no, es la festa de la llavor, del neixement de les coses noves d'aquest any. I també de la plenitud de la tardor, de la glòria del estiu, del goig de la primavera. Res no existeix sense l'Imbolc.

Plantem, en la terra negra, llavors, somnis, esperances, desitjos, anhels, fins i tot records !

Adobem i cuidem la llavor !

Somniem per despertar-la !

Avui cal dormir amb la intenció i la il·lusió dels nous propòsits i llevar-se amb la certesa : la llavor ja ha despertat. 

Literalment. Es feia així : cal anar a dormir pensant en el que hem plantat per despertar la llavor en nosaltres.

Bona collita.