En uns anys, quan passi el temps, no serem mes que records llunyans, esvaïts pels vents del cel.
Mentrestant, ens afanyem a agradar a altres, que a la seva vegada s'afanyen a agradar a altres. Tot un joc de miralls que no porta enlloc : només a l'engany d'un mateix. Per que, facis el que facis, mai podràs agradar tothom.
Llavors, que esperes per viure sense mirar als altres ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada