divendres, 10 de juliol de 2020

Racisme.



El racisme és tan americà que quan es protesta,
la gent creu que es protesta contra Amèrica.

I això no passa només a Amèrica.

dijous, 9 de juliol de 2020

Llavors.



Cada generació creix amb l'ajuda de l'anterior.

La atenció, el recolzament, el amor, les ajudes...

Però la llavor que veritablement perdura es l'exemple.

dimecres, 8 de juliol de 2020

Segona oportunitat.



El joguets dels nens,
quant es perden,
solen tenir una segona oportunitat.

Mira be abans de donar res per perdut,
si mai no has deixat de ser un nen.

dimarts, 7 de juliol de 2020

dilluns, 6 de juliol de 2020

Infectats.



Està sent molt dur això de la pandèmia.

I això que la majoria de la gent,
teniem dolències preexistents,
 que agreugen la malaltia : 

la por.

diumenge, 5 de juliol de 2020

Papini.



No tengo, pues, ninguna gana de no ser, pero sí una desesperada y prepotente voluntad de ser de otro modo, de ser otro. Y tengo también un desesperado deseo de no ser lo que soy, porque soy de tal manera que quiero lo que no podré tener nunca. Yo quiero no ser yo, porque sé que no podré nunca no ser yo.

He aquí que he llegado al absurdo. He aquí que he llegado al momento en que ninguno puede saber lo que yo digo y lo que quiero. Ninguno sabrá jamás lo que está en mí en estos terribles momentos. Ninguno, justamente ninguno: ni siquiera el más fino, el más psicólogo, el más stendhaliano de mis demonios familiares.

Giovanni Papini.


dissabte, 4 de juliol de 2020

divendres, 3 de juliol de 2020

Bomba.



Quan fas esclatar bombes atòmiques al teu propi planeta, 
abans caldria pensar amb tot,
(també en el canvi climàtic que inundarà el cràter).

Al google maps, algú ha escrit :

El millor lloc en mig del no res per aconseguir un bon brocejat i un tercer polze al mateix temps.

dijous, 2 de juliol de 2020

Fum.



El fum es una cosa subtil, però molt real.

Son partícules molt petites que floten en el aire.

Hi han pensaments,
que sent només informació transitant per les nostres neurones,
encara molt mes subtils que el fum,
que ens poden paralitzar.

Ho permetràs ?

dimarts, 30 de juny de 2020

Ecologia.




La autèntica ecologia,
fa que la transformació humana del medi,
se integri amb el paisatge.

Tan se val si es un camp d'arròs
o una casa de pedra.

dilluns, 29 de juny de 2020

diumenge, 28 de juny de 2020

Distancia social.



Mantenir la distància social, era això ?


O això ?

Quan es parla amb eufemismes,
solen donar-se paradoxes.

Quant no oxímorons.



dissabte, 27 de juny de 2020

Ñángara.



ñángara



- Luchador infatigable por las causas justas, propias o de sus prójimos, sin importar su condición social, económica, raza, religión o credo político.

- Persona de ideología izquierdista experto en armar desorden público y con bajo conocimiento de la teoría Marxista-Leninista. 2. persona utilizada por los lideres por ser un Fanático de la teoría izquierdista.



Si ja no ens posem d'acord a com anomenar a les coses,

com les volem resoldre ?


divendres, 26 de juny de 2020

Hijas y botijas.



Éste era un rey
Que tenía tres hijas
Las metió en tres botijas
Y las tapó con pez

Las echó en tres grandes ríos
Cual si fueran tres navíos
Y llegaron a una playa
¡Vaya, vaya, vaya, vaya!

Pasó el príncipe primero;
Guapo, fino y altanero
Y marchó por donde vino,
Altanero, guapo y fino

Llegó el príncipe segundo
Tan cortés y hombre de mundo
Y las desposó a las tres,
¡Fíjate si era cortés!

En la noche de las bodas
Como pasa siempre en todas
A las esposas destoca;
A la fea, a la lela y a la loca

Y los encantos desvela
De la loca, de la fea y de la lela
Y hace lo que más desea
Con la lela, con la loca y con la fea.

Las reintegró a sus botijas
Y le devolvió sus hijas
Al rey que comienza el cuento
Y se quedó tan contento.

Y allí quedan las princesas
En altiva torre presas
Esperando que un portento
Antes de que acabe el cuento
Traiga al príncipe tercero
Orate, espantoso y huero.

Ahora se entiende que el rey
De buena o de mala ley
Dispusiera que sus hijas
Viajaran en tres botijas
Y las tapara con pez
¿Lo he de explicar otra vez?

dijous, 25 de juny de 2020

dimecres, 24 de juny de 2020

Sant Joan.



En moltes cultures avui era (i es), el primer dia de l'any.

Així que et desitjo que tinguis un bon any.

Aquest no serà un any mes.

Comença amb dificultats i canvis.

Un munt de canvis.

I ja se sap, quan venen canvis, toca adaptar-se.

dimarts, 23 de juny de 2020

Sosltici.




Solstici. Va ser el dia 20, però tant s'hi val.

La força de la gent, fa que no importi que 

sigui tres dies després del solstici.

La festa mes gran de l'any.

Es temps de celebrar.

Nit de misteris.

La primera.

La vetlla.

Vida.

diumenge, 21 de juny de 2020

Viatge.



EL VIAJE

Tengo cuarenta años. A esta edad, cualquier resolución que se tome es válida. He decidido viajar sin descanso hasta que la muerte me llame. No saldré del país, esto no tendría objeto.

Tenemos una buena carretera con varios cientos de kilómetros. El paisaje, a uno y otro lado delcamino, es encantador. Como las distancias entre ciudades y pueblos son relativamente cortas, no me veré precisado a pernoctar en el camino. Quiero aclarar esto: el mío no va a ser un viaje precipitado. Yo quiero disponer todo de manera que pueda bajar en cierto punto del camino para comer y hacer las demás necesidades naturales. Como tengo mucho dinero, todo marchará sobre ruedas...

A propósito de ruedas, voy a hacer este viaje en un cochecito de niños. Lo empujará una niñera. Calculando que una niñera pasea a su crío por el parque unas veinte cuadras sin mostrar señales de agotamiento, he apostado en una carretera, que tiene mil kilómetros, a mil niñeras, calculando que veinte cuadras, de cincuenta metros cada una, hacen un kilómetro.

Cada una de estas niñeras, no vestidas de niñeras sino de choferes, empuja el cochecito a una velocidad moderada. Cuando se cumplen sus mil metros, entrega el coche a la niñera apostada en los próximos mil metros, me saluda con respeto y se aleja. Al principio, la gente se agolpaba en la carretera para verme pasar. He tenido que escuchar toda clase de comentarios. Pero ahora (hace ya sus buenos cinco años que ruedo por el camino) ya no se ocupan de mí; he acabado por ser, como el sol para los salvajes, un fenómeno natural... Como me encanta el violín, he comprado otro cochecito en el que toma asiento el célebre violinista X; me deleita con sus melodías sublimes. Cuando esto ocurre, escalono en la carretera a diez niñeras encargadas de empujar el cochecito del violinista. Sólo diez niñeras, pues no resisto más de diez kilómetros de música. Por lo demás, todo marcha sobre ruedas. Es verdad que a veces la estabilidad de mi cochecito es amenazada por enormes camiones que pasan como centellas y hasta en cierta ocasión a la niñera de turno la dejó semidesnuda una corriente de aire. Pequeños incidentes que en nada alteran la decisión de la marcha vitalicia. Este viaje ha demostrado cuán equivocado estaba yo al esperar algo de la ida. Este viaje es una revelación. 

Al mismo tiempo me he enterado de que no era yo el único a quien se revelaban tales cosas. Ayer, al pasar por uno de los tantos puentes situados en la carretera, he visto al famoso banquero Pepe sentado sobre una cazuela que giraba lentamente impulsada por una cocinera. En la próxima bajada me han dicho que Pepe, a semejanza mía, ha decidido pasar el resto de sus días viajando circularmente. Para ello ha contratado los servicios de cientos de cocineras, que se relevan cada media hora, teniendo en cuenta que una cocinera puede revolver, sin fatigarse, un guiso durante ese lapso. El azar ha querido que siempre, en el momento de pasar yo en mi cochecito, Pepe, girando en su cazuela, me dé la cara, lo cual nos obliga a un saludo ceremonioso.

Nuestras caras reflejan una evidente felicidad.

Virgilio Piñera

dissabte, 20 de juny de 2020

Brúixola.




El cap busca el nord,
però el cor busca l'est,
avui mes encara.

Al final, res importa si t'orientes.

Si, especialment avui,
sents la vida com flueix a través de totes les coses,
tanca els ulls i bada. 

divendres, 19 de juny de 2020

Alpaca.



No es pentina així : es així !

de la mateixa manera que podem dir de molta gent :

No es així : es pentina així !

Els judicis surten barats.

dijous, 18 de juny de 2020

Falguera.



Les falgueres son vegetals molt antics.
S'han trobat fòssils de 390 milions d'anys d'antiguitat.

Per que no evolucionen ?

Fàcil : han trobat un equilibri amb el seu hàbitat que els fa perfectes
per el lloc on viuen.

No evolucionem per dominar, ho fem per trobar el nostre equilibri.

I no cal recordar, que qui no evoluciona, desapareix.

dimecres, 17 de juny de 2020

Estornells.



Ens admira la ductilitat i plasticitat del vol dels estornells.

Tot es degut a que tots segueixen a un sol estornell. 

Segur ?

Docs si i no. Segueixen a un sol estornell, però van canviant el lideratge cada estona. Ho fan per que el que el guia no es cansi massa i així es reparteixen el esforç.

Res a veure amb els humans.

dimarts, 16 de juny de 2020

Homer al carrer.



Hem fet créixer els arbres per alimentar els famolencs.

També hem augmentat el preu de les escales.

(trobat al barri de Gràcia de Barcelona)

dilluns, 15 de juny de 2020

diumenge, 14 de juny de 2020

Capitalisme.



Massa capitalisme no vol dir molts capitalistes,

si no molt pocs capitalistes.


G.K. Chesterton

dissabte, 13 de juny de 2020

Caragol.





La forma mes elevada de la intel·ligència humana

es la de observar sense jutjar.

Jiddu Krishnamurti

divendres, 12 de juny de 2020

Graduaràs la llum.




Graduaràs la llum
i tu seuràs a l'ombra.

Si obres o bé ajustes porticons,
si corres una mica les cortines.

Potser també encenent algun dels llums
en un racó perdut. Si ho fas amb cura
podràs aconseguir de formar part
de la penombra i rebre les visites.

Però si hi ha un bell rostre entre els qui vénen
i tots en són de bells els que tu estimes -
obriràs les finestres
perquè la cambra s'ompli de la música
que fa la llum en colpejar el silenci.

Joan Margarit

dijous, 11 de juny de 2020

Ericò.


Tot i semblar inofensiu, es capaç de matar els escurçons. No es immune al seu verí, però en te una petita tolerància. 

La manera d'actuar es la següent : empipa a l'escurçó, per tal de que l'ataqui repetidament, fent-se mal amb les seves punxes, fins que l'atacant queda mal ferit. Llavors es quan se'l menja.

Si has d'atacar alguna cosa, mira que tinguis una mínima possibilitat de vèncer... 
i no et refiïs de les aparences.

dimecres, 10 de juny de 2020

Abella.


Hi va haver un temps en què gairebé totes les famílies britàniques rurals que tenien abelles seguien una tradició estranya. Cada vegada que hi havia una mort en la família, algú havia de sortir a les arnes i explicar-los a les abelles la terrible pèrdua que li havia passat a la família. El no fer-ho sovint va resultar en una pèrdua addicional, com que les abelles abandonin el rusc, o que no produeixin suficient mel o fins i tot morin. Tradicionalment, les abelles es mantenien informades no només de morts, sinó de tots els assumptes familiars importants, inclosos els naixements, els matrimonis i les llargues absències a causa dels viatges. Si no els deia a les abelles, es pensava que ocorrien tota mena de calamitats. Aquest costum peculiar es coneix com «Explicar-li a les abelles».

dimarts, 9 de juny de 2020

Llavor.



Sempre ens passar igual : quan veiem la darrera llavor, no podem si no pensar en ella.

La foto, el que ens explica, que només d'aquesta planta, desenes de llavors iguals estan escampades pel mon.

No entenem la realitat : la imaginem.

Molt de compte amb la realitat que imagines.

dilluns, 8 de juny de 2020

Capvespre.



La llum del capvespre te alguna cosa d'irreal.

Ni es de dia, ni es de nit. Hi veiem, però ja no amb claredat.

Aquesta llum ha servit d'inspiració a molts artistes. Sembla mes la il·luminació d'un somni  inversemblant que la llum de la vigila.

En aquests dies de confinament, es com si fos la nostra única llum.

Tot s'ha fet irreal, nebulós, estrany.

Tot i això, es innegable el bonic efecte que aquesta llum te sobre totes les coses.

Si mes no, per fer-nos embadalir.

diumenge, 7 de juny de 2020

Verge.



Hi era, clar que hi era.

La Mare del Deu, la Mare, sempre ha estat venerada a tot arreu.

També hi havia un fanal que il·luminava la imatge per testimoniar el seu llinatge.

En l'origen, totes les religions es basen en ella. Parlo d'aquella colla que embotellen l'aigua de la font per fer-te creure que només ells tenen l'aigua bona (qui els compra l'aigua, no va a la font).

Seria bo no oblidar-la, per que això ens pot fer repetir la història.

Els Deus creats pels homes no cal que morin : només cal que deixin de ser deus.

dissabte, 6 de juny de 2020

Cel de nit.




Els que hem pogut disfrutar de l'espectacle d'un cel clar de nit,
en tenim un record inesborrable.

Es hipnòtic.

Te'l mires i te'l mires i de cop agafa volum.

Esdevé un moment d'epifania en el que entreveus la magnitud de la cosa.

Per a la resta, les paraules no existeixen.


dimecres, 3 de juny de 2020

Tard.




Mai es massa tard : o ho fas, o no ho fas, no li donis mes voltes.

Només existeix l'ara.

dimarts, 2 de juny de 2020

diumenge, 31 de maig de 2020

Aigua.




La bondat suprema és com l'aigua.

Beneficia totes les coses sense contenció.

A la casa, es manté ferma.

L'ésser, flueix a les profunditats.

En expressió, és honesta.

Quan hi ha confrontació, es manté gentil.

En el govern, no té control.

Si hi ha acció, s'alinea amb el temps.

Està contenta amb la seva naturalesa i, per tant, no pot ser criticada.


Lao-Tse

dissabte, 30 de maig de 2020

Boira.



Aquests temps de pandèmia son com viure en una boira,
on res no sembla poder-se veure clarament.

Aquells temps normals de pressa eren com viure en una boira,
on res no sembla poder-se veure clarament.

Caldrà esvair la boira.

divendres, 29 de maig de 2020

Donar.



Abans de que la mort s'emporti el que se t'ha donat,
dona el que tens per donar.

Rumi

dijous, 28 de maig de 2020

dimecres, 27 de maig de 2020

El camí.



L'important no es arribar-hi.

Es mes important com hi arribem.

Es el viatge on hem estat mes temps, no en la meta.

Es el camí el que en ensenya, no la idea del viatge (sense la qual no hauriem sortit).

Es el camí el que t'acompanya, no el record (que va canviant),  del que has vist al final.

Tria el teu camí.

Estima el teu camí.

dimarts, 26 de maig de 2020

Colors.


Els colors no existeixen. 

El que existeixen son diferents longituds d'ona en la llum.

Veiem la longitud d'ona que l'objecte rebutja, però l'objecte en si mateix no en te cap de color.

Tot i això, el nostre cervell gasta molta energia en percebre els colors.

Pensaràs que l'evolució ha tingut molt a veure, i es cert, però m'agrada pensar que no sols l'evolució.

Si necessitem tant del colors, es per gaudir de la bellesa del mon.

Mira els colors.

dilluns, 25 de maig de 2020

No.


Si no has complert (parlant de les promeses pendents), pregunta't per què et resisteixes. Sempre tens dret a canviar d'opinió, a disculpar-te, a compensar, a re-negociar i a oferir una altra alternativa cap a una promesa no complerta; encara que no com a costum. La forma més fàcil d'evitar el no complir amb alguna cosa que no vols fer, és a dir NO des del principi.

Tenzin Gyatso

diumenge, 24 de maig de 2020

Calma.



Clama les aigües de la teva ment 
i l'univers i les estrelles es reflectiran
en la teva ànima.

Rumi

dissabte, 23 de maig de 2020

divendres, 22 de maig de 2020

dijous, 21 de maig de 2020

Viatge.


Un viatge de mil milles, 
comença amb un primer pas.

Lao-Tse


Sempre he cregut que Lao-Tse dona per suposada la imaginació per pensar-lo i la voluntat de fer-lo.

Si no es així, aquest primer pas només et portarà al sofà.