dimecres, 26 de febrer de 2020

Llibertat i democràcia.


La representació directa, dona llibertat de elecció.

La democràcia representativa dona un pobre substitut de la llibertat.

dimarts, 25 de febrer de 2020

Pau.


Per molta pau que tingui el paisatge,
només la sentiràs si la pau també està dintre teu.

dilluns, 24 de febrer de 2020

diumenge, 23 de febrer de 2020

Somnis.


Els llibres antics son el lloc on dormen el somnis dels morts.

Els llibres antics son el lloc on viuen les esperances dels que no moren mai.

dissabte, 22 de febrer de 2020

Curiositat.


Prefereixo que la meva ment s'obri moguda per la curiositat, que es tanqui moguda per la convicció.

Gerry Spence

divendres, 21 de febrer de 2020

Gaia.


Qui no entengui que tots els sers vius d'aquest formem part d'una mateixa cosa, es que no hi veu (o no ho vol veure).

dijous, 20 de febrer de 2020

El campanar.


Sovint, sovint, com per la dreta escala
d'un campanar, fosca i en runes,
pujo cercant la inaccessible llum;
ple de fatiga dono voltes,
palpants els murs en la tenebra espessa,
graó rera graó.

Però de temps en temps,
sento la veu de les campanes,
clara i alegre, ressonar,
tocant a festa allà en l'altura,
i veig per la finestra en el silenci
de l'alba els camps estesos, esperant.

Aurores de la infància, com us trobo
llavors, ah, com encara dintre meu,
una llavor de joia perdurable
pugna per fer-se planta exuberant!
Com crides, infantesa, en les profundes
capes del cor, com, de genolls, et trobo,
Déu meu, llavors, tornat pura lloança!

Vinyoli

dimecres, 19 de febrer de 2020

Càrrega.

Anem afegint pes a la càrrega constantment, fins que no podem mes.

No seria millor treure pes del que carreguem fins que ens sentim a gust ?

dimarts, 18 de febrer de 2020

Corren.


És tard, no sé quina hora és

Però és fosc fa estona.
És fàcil veure que no hi ets
Ni un paper, ja poc importa.
Poso els peus a terra, vull caminar
Necessito despertar en un dia radiant.
Encara em queda temps per descobrir
Tot alló que m'he amagat i que no m'he volgut dir.
Corren, corren pels carrers, corren

Paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van.
I ploren, ploren pels carrers, ploren
Com gotes d'aigua s'enyoren, aquells que ja no es veuran.
Difícil descobrir qui soc avui.

Una gota em cau mentre un altre em treu la set.
Plou i fa sol alhora
Tomba la bala bala
Tomba la bala que m'apuntava, era la meva
I jo mateix em disparava.
Raig de llum il·lumina'm, treu-me el fum.
Una revolució dins meu, la sedueixo i es transforma
No s'esborren, en conformo en

Gossos.

diumenge, 16 de febrer de 2020

Estela.


En uns anys, quan passi el temps, no serem mes que records llunyans, esvaïts pels vents del cel.

Mentrestant, ens afanyem a agradar a altres, que a la seva vegada s'afanyen a agradar a altres. Tot un joc de miralls que no porta enlloc : només a l'engany d'un mateix. Per que, facis el que facis, mai podràs agradar tothom.

Llavors, que esperes per viure sense mirar als altres ?

divendres, 14 de febrer de 2020

Antiguetat.


Quan mirem les obres de l'antiguitat, sovint ens passa per alt la força que sempre ha tingut en el esser humà l'admiració per la harmonia i la bellesa. Obres tant feixugues per la época, es feien amb un gust per l'equilibri de les formes, tot i l'esforç que calia posar-hi per aconseguir-ho.

Sent tant humans com ells, no caldrà posar també una mica d'esforç per trobar el equilibri en les coses que fem ?

dijous, 13 de febrer de 2020

Núvol blanc.



Senzillament se’n va la vida, i arriba
com un cabdell que el vent desfila, i fina.
Som actors a voltes,
espectadors a voltes,
senzillament i com si res, la vida ens dóna i pren paper.

Serenament quan ve l’onada, acaba,
i potser, en el deixar-se vèncer, comença.
La platja enamorada
no sap l’espera llarga
i obre els braços no fos cas, l’onada avui volgués queda’s.

Així només, em deixo que tu em deixis;
només així, et deixo que ara em deixis.
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d’alguna branca.
Molt blanca...

Sovint és quan el sol declina que el mires.
Ell, pesarós, sap que, si minva, l’estimes.
Arribem tard a voltes
sense saber que a voltes
el fràgil art d’un gest senzill, podria dir-te que...

Només així, em deixo que tu em deixis;
així només, et deixo que ara em deixis.
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d’alguna branca.
Molt blanc...

Lluis Llach

dimecres, 12 de febrer de 2020

Feixisme.

Al feixisme se'l combat.

Per que ? 

Per que es poden tolerar totes les opinions, excepte les dels que creuen que les només les seves son acceptables o les úniques que poden ser aplicades. Per que cal ser com ells, pensar com ells, pregar com ells, sentir com ells.

No. Quan algú et discrimina per la teva forma de vestir, parlar, sentir, creure, el teu origen, les teves idees o qualsevol altre tret característic personal, perd el seu dret a la participació política, ja que si el deixem, totes les persones que no els agraden serien apartades o alguna cosa pitjor.

Al feixisme se'l combat.


dimarts, 11 de febrer de 2020

Elefant.



En l'Antiguitat, vivien sis homes cecs que passaven les hores competint entre ells per veure qui era el més savi. Exposaven els seus sabers i després decidien entre tots qui era el més convincent.
Un dia, discutint sobre la forma exacta d'un elefant, no aconseguien posar-se d'acord. Com cap d'ells havia tocat mai un, van decidir sortir a l'endemà de la recerca d'un exemplar, i així sortir de dubtes.
Posats en fila, amb les mans a les espatlles de qui els precedia, van emprendre la marxa enfilant el camí que s'endinsava a la selva. Aviat es van adonar que estaven a la banda d'un gran elefant. Plens d'alegria, els sis savis cecs es van felicitar per la seva sort. Finalment podrien resoldre el dilema.
El més decidit, es va abalançar sobre l'elefant amb gran il·lusió per tocar-lo. No obstant això, les presses van fer ensopegar i caure de cara contra el costat de l'animal. "L'elefant va exclamar és com una paret de fang assecada a el sol".
El segon va avançar amb més precaució. Amb les mans esteses va anar a trobar els ullals.

"Sens dubte la forma d'aquest animal és com la d'una llança!"
Llavors va avançar el tercer cec just quan l'elefant es va girar cap a ell. El cec va agafar la trompa i la va resseguir de dalt a baix, notant la seva forma i moviment. "Escolteu, aquest elefant és com una llarga serp".
Era el torn de la cambra savi, que es va acostar per darrere i va rebre un suau cop amb la cua de l'animal, que es movia per espantar els insectes. El savi va agafar la cua i la va resseguir amb les mans. No va tenir dubtes, "És igual a una vella corda" exclamo.
El cinquè dels savis es va trobar amb l'orella i va dir: "Cap de vosaltres ha encertat en la seva forma. L'elefant és més aviat com un gran ventall pla ".
El sisè savi que era el més vell, es va encaminar cap a l'animal amb lentitud, encorbat, recolzant-se en un bastó. De tan doblegat que estava per l'edat, va passar per sota de la panxa de l'elefant i va ensopegar amb una de les seves gruixudes potes. "Escolteu! Ho estic tocant ara mateix i us asseguro que l'elefant té la mateixa forma que el tronc d'una gran palmera ".
Satisfeta així la seva curiositat, van tornar a donar-se les mans i van prendre una altra vegada la senda que els conduïa a casa seva. Asseguts de nou sota la palmera que els oferia ombra reprendre la discussió sobre la veritable forma de l'elefant. Tots havien experimentat per ells mateixos quina era la forma veritable i creien que els altres estaven equivocats.

dilluns, 10 de febrer de 2020

Respira.


Per un moment, para i imagina el vent sua de mar e un dia càlid de finals de primavera. Amb aquella olor en que s'endevina la tronada. Els crits ocasionals de les gavines i la remor distant de les ones trencant en els esculls.

Tanca els ulls i respira el aire, carregat d'olors, vivificant. Al menys tres cops profundament i deixa't portar.

diumenge, 9 de febrer de 2020

Contraris.

Amor i odi en la base d'un pont.

Sembla existir un cert paral·lelisme amb la base de la nostra societat.

Amb aquestes bases, es estrany que ens costi tant construir ?

dissabte, 8 de febrer de 2020

Incendis.


I si tinguessim dins nostre unes eines que per ajudar-nos en cas d'incendi o desastre ?

Contra el infortuni : resiliència.
Contra la pèrdua : el record.
Contra les inclemències : resistència i treball.

I contra el que no puguis canviar : calma i esperança.


divendres, 7 de febrer de 2020

dijous, 6 de febrer de 2020

Insomni.



Alguns pensaments són massa odiosos per dormir. Ens mantenen desperts tota la nit i es converteixen en obsesions.

Marty Rubin

dimecres, 5 de febrer de 2020

Llera.


Pensar que això no s'inundarà mai, es negar la pròpia essència del riu.

Pensar que nosaltres no ens desbordarem mai, es negar la nostra pròpia essència.

dimarts, 4 de febrer de 2020

dilluns, 3 de febrer de 2020

Arròs.




Un Mestre va deixar a un dels seus deixebles un arrossar per que el cuidés durant tres anys. Quan el primer any va arribar al seu terme, el Mestre va anar a veure el camp i la collita havia estat molt bona, ja que el deixeble havia proveït a la terra de l'aigua que necessitava. Va transcórrer un altre any, i va resultar que la collita va ser més abundant que l'anterior, ja que el jove havia abonat convenientment el camp. Quan el tercer any va finalitzar, el Mestre es va dirigir a l'arrossar per veure els resultats obtinguts. Però resulta que el deixeble, entusiasmat amb el produït en l'any anterior, va abonar massa la terra que va donar moltíssim arròs però tan petit i fràgil que no servia per a comerciar amb ell. En realitat, va ser una collita inútil, i el treball realitzat no va donar cap fruit.
Llavors el Mestre va dir al seu deixeble: "Així passa amb les persones. Enforteixes algú quan l'ajudes una mica. Però si l'ajudes massa, el debilites."

Conte sufí.

diumenge, 2 de febrer de 2020

Dins la llavor latent.





ens erigim en somnis,
en esfinxs.
Granítiques, dures, entossudides
en les nostres quimeres,
amb una espurna viva encara;
altrament ja no seríem
sinó una pedra en el temps.


Montserrat Abelló

dissabte, 1 de febrer de 2020

Imbolc.

Tornem a ser aquí. Tot i que no ho vegis, demà es el Imbolc, la Candelera .

Però tant si la Candelera plora com si no, es la festa de la llavor, del neixement de les coses noves d'aquest any. I també de la plenitud de la tardor, de la glòria del estiu, del goig de la primavera. Res no existeix sense l'Imbolc.

Plantem, en la terra negra, llavors, somnis, esperances, desitjos, anhels, fins i tot records !

Adobem i cuidem la llavor !

Somniem per despertar-la !

Avui cal dormir amb la intenció i la il·lusió dels nous propòsits i llevar-se amb la certesa : la llavor ja ha despertat. 

Literalment. Es feia així : cal anar a dormir pensant en el que hem plantat per despertar la llavor en nosaltres.

Bona collita.


divendres, 31 de gener de 2020

L'encanteri.






Quina xarxa finíssima separa
de tot, que ja no cal moure's d'aquí!
Quin guany de vida, un cop aconseguida
la llavor que germina i dóna al qui esta sol
fruits intocables però que el sadollen!

Però restar a l'indret de l'encanteri
no m'és donat: no infringir mai les lleis
de l'ordre de la terra; a les palpentes
cal sempre anar vers una llum ignota,
sota les voltes de l'obscuritat.


Joan Vinyoli

dijous, 30 de gener de 2020

Reflexe.



– Benvolgut Shibli, es pot saber qui t’ha guiat durant el camí?
L’home respongué:
– Un gos que un dia vaig trobar mig mort de set a la riba del riu. El pobre gos cada cop que veia la seva imatge reflectida a l’aigua, s’allunyava espantat pensant que hi havia un altre gos al seu davant.
Al final, però, estava tant assedegat que vencé la seva por i es tirà a l’aigua; i va ser llavors quan el gos que tenia davant seu, desaparegué.
El gos descobrí que l’obstacle era ell mateix i que la barrera que el separava d’allò que ell buscava havia desaparegut.
D’aquesta manera, el meu propi obstacle desaparegué el moment en què vaig comprendre que era jo mateix qui el posava.
Va ser la conducta d’aquest gos allò que em marcà per primer cop, el Camí.

dimecres, 29 de gener de 2020

Esbalotadors.

La majoria de la gent, quan ens queixem, es per alguna cosa.

El poder, per deslitigimar a la gent que protesta, sol recòrrer a dir que son esvalotadors. I de vegades, el poder usa tota la seva força per callar les veus que discrepen o justament reclamen els seus drets.

No som esvalotadors, som gen que es queixa.

I encara ens queixem poc.

dimarts, 28 de gener de 2020

Lluny.

Ho entenc. Entenc perfectament que algú es pugui sentir així, però conec el camí de sortida.

Torna a la natura. Es el mes senzill. Quan tot et falli. Quan no trobis referents, quan no tinguis on agafar-te, torna a la natura.

Sempre que et falti equilibri, de qualsevol tipus, la recepta pot començar per aquí.

dilluns, 27 de gener de 2020

Vegans.

Propaganda vegana.

Et pot agradar o no, però hi ha un fet que es evident : criem animals conscients, que, en la seva major part, en la adolescència, sacrifiquem per menjar-nos. Amb el que suposa per a ells i per a les seves mares.

Es un fet.

Hi ha qui no vol assumir alimentar-se així. Em sembla terriblement respectable.

Cada persona ha de posar en la balança del seu criteri moral aquesta realitat i el seu modus de vida.

Individualment podem fer les nostres eleccions, però sempre caldrà respectar la dels altres. Principalment, si moralment estan tan justificades.


diumenge, 26 de gener de 2020

Cansat.

En alemany, müde vol dir cansat.

Quan s'està prou cansat però es te la força de posar-ho per escrit al carrer, probablement el cansament no es físic.

Cansat com per fer-ho públic, com per mostrar-ho.

Tots hem tingut moments com aquest. I només conec una senda per sortir-ne : tornar-se a il·lusionar per la vida.


dissabte, 25 de gener de 2020

Temps.

Això era la Punta de la Banya del delta del Ebre. Ja no en queda gran cosa i no crec que la tornarem a veure igual.

Tot canvia. Ara el delta desapareix. En el futur molt llunyà, probablement el delta tornarà.

Ens quedarà el record de les imatges passades. 

La única pèrdua irreparable, es el que aquest paisatge va fer en les seves gens. La seva manera de veure el mon, els seus conreus, la seva gastronomia, la seva manera de viure la vida. Això si que no es recuperarà mai. 

I encara hi ha algú que pensa que podem viure d'esquenes a la natura.

divendres, 24 de gener de 2020

Creu.

En quasi tots els nostres pobles hi trobareu creus. Son signe de identitat cultural i senya del cristianisme.

La necessitat d'espiritualitat del ser humà es tant gran, que fins i tot pot arribar a convertir un instrument de tortura, en un signe d'il·luminació.

dijous, 23 de gener de 2020

Neu.

Pots veure fred i neu o pots veure una primavera verda.

Tu tries, però els dos paisatges son meravellosos.

dimecres, 22 de gener de 2020

Plou.



Plou. I entre totes les gotes no n'hi ha cap d'igual. Milions i milions. Tot i això, totes son aigua, iguals en essència.

Som. I entre tots, no n'hi ha cap d'igual. Milions i milions. Tot i això, tots som persones, iguals en essència.

dimarts, 21 de gener de 2020

Al aguait.

Que diries dels animals de la foto ? 
Jo crec que estan al aguait. Tenen por.

La por ens fa viure així : pendents de que passi alguna cosa, mentre les coses passen sense que les gaudim, pel sol fet de que ni tant sols les veiem. Pendents de les nostres pors.

Val la pena viure així ?

dilluns, 20 de gener de 2020

Paret.

La paret parla, però no escolta.

Ens explica la forma que tenim de aillar-nos del fred i la calor, de la traça del paleta que la va fer, del temps que ha passat, de com li ha afectat a ella i sovint de gent amb que ha conviscut.

Però escoltar, no escolta. O si ?

Hi ha un exercici que sovint fem els programadors. Es diu 'mètode de depuració del aneguet de goma'. Es una cosa molt seriosa. Pel cas, també et pot servir la paret. El sistema consisteix en que, quan tinguis un problema que se t'entrebanca, li has d'explicar al aneguet de goma. Et val també la paret. Fes-ho en termes que ella pugui comprendre. Et sorprendràs de la quantitat de vegades que el problema es soluciona amb aquesta conversa.

Quasi sembla que la paret t'entengui.

diumenge, 19 de gener de 2020

Pell d'arbre.

Fa quasi un any, reflexionava sobre la pell d'un arbre i les seves cicatrius, que expresaven la seva història.

Avui penso que moltes de les fissures del arbre, ho són per que ha crescut.

Créixer, deixa també cicatrius, però són cicatrius plenes de sabiesa.

dissabte, 18 de gener de 2020

Mr. Marshall

No se si quan Berlanga va rodar "Bienvenido Mr. Marshall", era plenament conscient de totes les lectures que implicava la seva pel·lícula. Crec que si. Era un home intel·ligent.

M'ha semblat molt adient la ubicació de les escultures en un eix comercial, on sembla que la felicitat instantània es pot assolir a cop de targeta o uns bitllets. Igual que en el film, la satisfacció instantània dura poc i a la llarga, porta més decepció que alegria.

divendres, 17 de gener de 2020

Vinyoli.



Ets una tarda fosca amb crits vermells
al fons d'un bosc d'alzines negres.

Jo vaig cap al crepuscle tentinejant,
carregat amb un gran feix de llenya molt seca.

Vols ajudar-me a suportar aquest pes,
a encendre un petit foc
per escalfar-hi
les mans tan buides de tots dos?


Joan Vinyoli


dijous, 16 de gener de 2020

Publicitat.

La publicitat, per estar ben feta, te que arribar al seu públic objectiu. Cal que es situi on aquest públic el pugui trobar, on cridi l'atenció i doni la informació necessaria per vendre el producte.

O la publicitat està molt mal feta, o això no es publicitat.

Que en penses ?

dimarts, 14 de gener de 2020

Riu.

Es diu que un riu no passa dos cops pel mateix lloc.

Poca gent pensa que el lloc pel que passa el riu no es mai el mateix.

Son simples escales de temps.

Res es immutable.

dilluns, 13 de gener de 2020

Finestra pintada.

De vegades les il·lusions són com les finestres pintades : no existeixen, però ens fan mes bonica la vida.

Tot i això... cal ser justos i reconèixer que sense il·lusions no existiria cap finestra pintada.

Penses que són inútils ? No pots imaginar una vida darrera les cortines ? El soroll de la persiana un dia de vent ? L'esclat d'una nova flor ? Inclús entreveure una cara que et mira ?

dissabte, 11 de gener de 2020

divendres, 10 de gener de 2020

Lluna Plena.

Clara és la lluna d'agost,
però encara ho és més la de gener.

Avui es lluna plena. Des de la ciutat costa de veure, però si no aixeques el cap, segur que no la veuràs.

dijous, 9 de gener de 2020

Comprar.

En aquestes dates de rebaixes, es quant mes cal pensar entre la diferència entre el seny de la compra necessària i la compra d'oportunitats.

Les primeres coses et calen i en faràs un gran us. Probablement en el temps, tinguis un bon record de la cosa adquirida.

De les segones... probablement t'alegrin el moment, però després te'n pots penedir molt temps.

dimecres, 8 de gener de 2020

Llegir.

Malgrat les series, els videojocs, les apps i d'altres distraccions, sembla que llegir encara es prou reaccionari com per reivindicar-ho en una pintada.

Potser no està tot perdut.

dimarts, 7 de gener de 2020