dijous, 31 de desembre de 2020

L'any.


Aquest any s'acaba, però ens acompanyarà per sempre mes.

Es un any com el 1936, el 1714, el 1492, o d'altres similars, que han marcat i marcaran varies generacions.

Ja no som els mateixos. Res del que donàvem per segur ho tornarà a ser. Del que la gent fem amb això, depèn el nostre futur. I pel que porto vist, en el pla general, no en puc esperar gran cosa.

Així caldrà tornar a les solucions infalibles : aprendre personalment les lliçons que ens han estat donades i evitar que caiguin en el oblit. Disfrutar, quan puguem, del petits i grans plaers quotidians que hem perdut i valorar-los en el que realment valen.

Us desitjo un molt bon any nou 2021, ple d'esperances aconseguides y dels millors retrobaments.


 


dimecres, 30 de desembre de 2020

Pare de la Neu.

 



Diu que al cel hi ha un personatge,
que és El Pare de la Neu,
que governa les nevades
i diuen que es diu Andreu

Llegenda catalana.

dimarts, 29 de desembre de 2020

Bogeria.


 

La bogeria es pensar 

en masses coses massa de pressa,

o en una cosa quasi tot el temps.

Voltaire


dilluns, 28 de desembre de 2020

Publicitat.


 

La publicitat ens coneix cada cop mes. Mes inclús que nosaltres mateixos, i es així com ha nascut el concepte de publicitat H2H. Son el tipus de trampes recaragolades en que ens acabem posant fàcilment.

Cal ser crític sempre. 

No dic desconfiat : crític.


dissabte, 26 de desembre de 2020

Rondalla del Bou.


El bou pesant, veient la gent
que tantes coses oferia,
diu que volia fer un present
al dolç Infant de l’ Establia.

I quan minvà una mica el fred
– que l’Infantó ja no plorava –
sortí amb pas lent, dins l’aire net,
sota la nit florida i blava.

Per donar a Déu, pobre i humil
damunt la palla gloriosa,
vol abastar algun flam gentil
de l’estelada tremolosa.

Va caminar per fondes valls
i resseguia la carena.
Sent el clarí de tots els galls,
però ja du la rica ofrena.

Saltant de goig i bruelant,
el bou baixà de la muntanya,
i s’oferia al dolç Infant
amb una estrella a cada banya.

Marià Manent

divendres, 25 de desembre de 2020

Plat.


 

Aquest any, 

al menys en la ment de tots, 

hi haurà mes d'un plat vuit a taula.


Us desitjo a tots que els plats,

que aquest any es quedin a l'armari,

puguin tornar a taula el proper any.


Bon Nadal.



dijous, 24 de desembre de 2020

La vetlla.

 



Son moltes les tradicions que intenten 

fer perdurar les vetlles d'abans. 


M'arriba aquesta tradició aragonesa que serveix de pont entre la vetlla de l'arbre i el nostre tió.


Potser no som tant lluny d'allà on veniem.


Bon Nadal.


dimecres, 23 de desembre de 2020

Fa Nadal.


Per que fa Nadal. Però que vol dir això ?

Guarnim, fem el pesebre, posem el tió, preparem la vaixella, posem l'arbre i fem un munt de coses 'per que fa Nadal'.

Al final, volem tornar a sentir aquell esperit, aquella il·lusió de estar tots junts compartint i celebrant. Per que necessitem, de tant en tant, poder celebrar amb els nostres, el fet de tenir-nos els uns als altres. Evidentment, hi ha un altra dimensió de la festa, per que si no, seria qualsevol altre dia, però el primer que necessites per gaudir-ne, es això.

Aquest any es diferent. Tots ho son, però aquest especialment. 

Caldrà aferrar-se a tot el que 'fa Nadal' per celebra-ho un altre cop mes. 


dimarts, 22 de desembre de 2020

Respira.


 

No totes les respiracions son iguals.

Si et ficses, quan estàs ansiós, nerviós o angoixat,

respires molt poquet, com si no t'atrevissis a gastar l'aire.


De tant en tant, respira profundament.

T'hi va la vida.


dilluns, 21 de desembre de 2020

Invicte.


La festivitat real, la vetlla, es avui.

Per qué es celebra el 24 o el 25 ?
Per pura superstició. Sembla que si el equinocci no ha passat, encara no es pugui celebrar res.

Res de superstició !

Bona festa !



diumenge, 20 de desembre de 2020

Multa.



Que un grup de veïns escriguin la declaració d'independència en la Plaça del Poble Romaní : 2.100.- € de multa. No cal dir que la resta de la plaça està plena de pintades. Segur que no es venjança. Segur, per que l'ajuntament mai ho faria. O si ? 

Hem de suposar que la multa era per repintar a sobre, no ? A dia d'avui el text segueix al mateix lloc.



dissabte, 19 de desembre de 2020

Vides.


 Aquí també hi han cinc vides úniques,
de les que no en sabrem
gran cosa.

Segur que estàs pensant que la teva es diferent.



divendres, 18 de desembre de 2020

Estructura.


L'estructura i la base son necessàries.

Però el resultat del que serà,

es el que fem amb aquesta base.


dijous, 17 de desembre de 2020

Hivern de fred.

 


Boles de neu dins el pit,
que soles volen veure a fora
on l’hivern fa el fred.
I tu, que mentre em mires rius,
no penses en tot això que veus
perquè simplement t’ho mires.
I tendres tens els ulls, de color verd,
que cada cop que es beuen un minut
hi veuen encara més lluny.
Un dia seràs els meus ulls, boles de neu,
que soles voldran veure a fora
on l’hivern tornarà a fer el fred.


Maria Antúnez

dimecres, 16 de desembre de 2020

Temps.

 


Aquesta porta va estar fa temps a l'Astoret.

Era un exemple de l'art de carrer.

Et temps ha fet canviar la visió.

Va ser una pèrdua de temps ?

 No, segueix sent art.

El fet de que no perduri, es part de la seva bellesa.


dimarts, 15 de desembre de 2020

dilluns, 14 de desembre de 2020

Platja amagada.



Dintre teu, cal reservar una platja amagada
per refugiar-se,
on els temporals siguin suaus i
 les nits menys fredes.

Per que hi han tempestes
que duren el seu temps .

dissabte, 12 de desembre de 2020

Amagat.

 


De petits, molts nens es tapen el cap quan tenen por. Esperen que allò que els espanta desaparegui.

Ens fem grans quan descobrim que si no fem res, allò que ens espanta no marxarà, i, mes encara, no pararà de créixer.


divendres, 11 de desembre de 2020

Aurora.

 


La comprensió de la veritable realitat de la vida es com les aurores boreals.

Creiem entendre les aurores per que sabem que les provoca el vent solar. La realitat, però, es que la major part de l'univers està compost per materia i energia fosca, que ni tant sols sabem qué son. I el funcionament del vent solar, es lluny de ser veritablement comprés per ningú.

La supèrbia del esser humà es ilimitada.


dijous, 10 de desembre de 2020

Escacs.

 


Les possibilitats son quasi infinites,

però per gaudir-ne cal jugar-hi.


Com a la vida.

dimecres, 9 de desembre de 2020

Globus.


La vida es com un globus :

pensem que tenim el control 

per que el podem fer pujar i baixar,

però el vent ens porta on ell vol.

 


dimarts, 8 de desembre de 2020

dilluns, 7 de desembre de 2020

Go.


El Go, te moltíssimes mes jugades que els escacs. Els mestres de Go  son considerats com a genis. Quan el primer programa d'escacs va superar els primers grans mestres, va ser comprensible per nombre de jugades que el programa podia veure en el futur, però el cas del Go es força diferent.

Per això a estat necessaria una intel·ligència artificial per afrontar el repte i superarlo. Els mestres de GO estan completament enfonsats, per que creien que això no ho veurien mai.

La lliçó es que sempre hi ha algú mes llest. Fins i tot una intel·ligència artificial.




diumenge, 6 de desembre de 2020

Badall.

 


Neurones mirall.

Gats, gossos, micos... i persones. Tots les tenim.

Així doncs, si estem fets per a la empatia,

per que no ho acceptem ?


dissabte, 5 de desembre de 2020

Boira.

 


Quan arriba el temps del fred, sempre enyoro la boira.

Sembla estrany, però em consta que no soc l'únic.

I es que allò que creiem una nosa, també ens definia : 

fills de la boira.



divendres, 4 de desembre de 2020

Riuet.



Quan ens quedem badant mirant els rierols, no fem altra cosa que observar el moviment caos del univers a través del temps.

Embadalim, per que al no poder abastar-ho amb la ment, intuïm un ordre en el desordre. Una harmonia en un acord aparentment dissonant.

Realitats que la ment racional no pot abastar, però on arriba la intuïció.

dijous, 3 de desembre de 2020

Tradicions.



Una tradició no es només una cosa que s'ha fet 'sempre' (en el record de les generacions vives). Hi ha un origen que fa que una cosa es celebri o es faci d'una determinada manera. Una raó prou important, per que un bon dia s'imposés i que s'ha anat mantenint fins que ha perdurat en el temps, tant si es coneix el motiu com si no.

Sempre arriba un temps en que el origen es perd i pensem que la tradició no te sentit. En conseqüència, a això en direm ignorància, en el millor dels casos. No cal mantenir les tradicions de les que no en coneixes l'origen, però si cal respectar-les.

dimecres, 2 de desembre de 2020

dimarts, 1 de desembre de 2020

Peak Disctrit.


 

Buscant imatges per l'astoret, 

vaig descubrir el "Peak Disctrit National Park", 

es un lloc preciós ple de imatges que m'agradaria compartir.

dilluns, 30 de novembre de 2020

diumenge, 29 de novembre de 2020

Cervino.


De vegades, tot i ser conegudes,

les coses mes familiars esdevenen estranyes.

No es sols el temps de pandèmia. 

Es la realitat on la única constant son els canvis.



dissabte, 28 de novembre de 2020

Creacions.


 Això no es un mono.

Si t'hi ficses be, ni tants sols s'hi assembla.

Es el teu cervell el que el recrea

(i no ho pots evitar).

Si això passa amb el que veus,

que creus que pot passar amb el que només imagines ?




divendres, 27 de novembre de 2020

Perdó.


Si necessites un amic imaginari que et perdoni,
probablement mai obtinguis la pau.

Si ets conscient dels teus errors,
pots fer alguna cosa per corregir-los.

Si no es així, sempre pots comprendre 
que es el que et va portar 
a fer les coses d'una determinada manera.

En qualsevol cas, 
el perdó només por venir de tu mateix.

El camí es mes llarg,
però sempre aprens alguna cosa.



 

dimecres, 25 de novembre de 2020

Finestra.

 


Decididament, la diferència m'agrada. 

Res interessant ni creatiu surt de la uniformitat.

Ja ho deia algú bastant espavilat : 
si vols trobar alguna cosa nova,
no facis sempre el mateix.

dimarts, 24 de novembre de 2020

Carta.

 


De vegades sorgeixen iniciatives sorprenents com aquesta.

Resulta que et pots escriure una carta a tu mateix i rebre-la en el temps que vulguis : de 3 mesos a 10 anys.

Es una iniciativa curiosa, aquesta de enviar els teus pensaments a algú, que no sent del tot tu, tindrà una relació amb tu d'una sola direcció. Realment encisador.


dilluns, 23 de novembre de 2020

Josep.


En Josep ha anat creixent. 

De fet, ara ja es bastant alt.

Li ha tocat néixer en aquests temps estranys que semblen la vigilia de molts canvis.

Tinc la sensació de que tot es provisional i malgirbat, metre 
sento les costures com grinyolen, a punt de petar.

De aquesta situació en Josep en farà la seva vida. I tants d'altres que vindran després i que probablement diràn el mateix que jo dic ara.

Però mentre ens passa la vida, el Josep ha anat creixent, i per molt temps quedarà el testimoni vora la porta.

diumenge, 22 de novembre de 2020

Canvis.


Tots els canvis que estem patint, em recorden a les obres del mercat de la Abacería.

Ho hem enderrocat tot i ens ha quedad una estructura vella, de ferros rovellats.  A mes, per arribar aquí ha estat necessari gastar molts diners (i els que queden per gastar). 

Veient la excavadora a dins de les runes, encara em pregunto si ha pagat la pena no fer-ho caure tot per tornar-ho a construir.


dissabte, 21 de novembre de 2020

divendres, 20 de novembre de 2020

Veritat.

 


Encara et creus tot el que llegeixes a internet ?

Encara et creus tot el que llegeixes ?

Encara et creus tot el que sens ?

Encara et creus tot el que penses ?


dijous, 19 de novembre de 2020

Son.

 


Fins i tot les meduses,
que no tenen un sistema nerviós centralitzat,

Així doncs, bons somnis.

dimecres, 18 de novembre de 2020

Flor.




Les flors ens agraden.
Les flors d'hivern encara mes.

I mes que per estranyes, per la capacitat de 
generar bellesa quan tot es advers.

Flors de tardor,
flors d'hivern.

dimarts, 17 de novembre de 2020

Oració.

 


El primer i millor efecte de la oració (no es l'únic) es parar la ment de mono. No es un efecte menor. Tampoc cal orar per aconseguir-ho. N'hi ha prou amb un mantra o repetint qualsevol lletania. 

Però per que la oració te tants adeptes ? Fàcil : te mes potencia per que el creient pensa que ve de Déu, o encara mes: que el vincula amb Déu. Per tant, en la ment del devot, tindrà mes força. La trampa està precisament aquí. Això dona a la oració un plus d'avantatja basat amb el placebo evident de la confiança del seu origen, però al mateix moment, limita la comprensió del que passa i com passa. Quant un mateix no es causant d'una cosa, la causa esdevé externa e incontrolable.

Moltes son les virtuts de l'oració, però mes grans son els seus perills.


dilluns, 16 de novembre de 2020

Machado de Assis.

 


Quan sentim Machado, pensen en un poeta. Alguns ens dos escriptors, però en son mes. Inclús anterior als altres i de una importància, al menys, similar. Joaquim Machado de Assis es un poeta brasiler, descendent d'esclaus. Aquí en teniu una mostra que he deixat en el brasiler original per que penso que s'entén prou be.


Passou; viu a porta aberta.

Entrou; queria rezar.

A vela ardia no altar.

A igreja estava deserta.


Ajoelhou-se defronte

Para fazer a oração;

Curvou a pálida fronte

E pôs os olhos no chão.


Vinha trêmula e sentida.

Cometera um erro. A Cruz

É a âncora da vida,

A esperança, a força, a luz.


Que rezou? Não sei. Benzeu-se

Rapidamente. Ajustou

O véu de rendas. Ergueu-se

E à pia se encaminhou.


Da vela benta que ardera,

Como tranqüilo fanal,

Umas lágrimas de cera

Caíam no castiçal.


Ela porém não vertia

Uma lágrima sequer.

Tinha a fé, — a chama a arder, —

Chorar é que não podia.



diumenge, 15 de novembre de 2020

Nocebo.

 


La superstició també es un tipus de màgia simpàtica.

Si ets supersticiós, creus que alguna cosa externa a tu, sense relació aparent, pot generar en tu conseqüències negatives. 

I funciona. Es el efecte nocebo. Encenen el mateix mecanisme que els ritus, tot i que ho fan en un sentit contrari, però amb una capacitat de realimentació que pot arribar a ser força mes gran. La por es un motor mes ràpid que la confiança i es devastadora.

Sense concessions : rebutja la superstició. Si no creus en ella, no en patiràs mai els efectes.



dissabte, 14 de novembre de 2020

Ritus.

 


Els ritus religiosos o espirituals, son una vesant de la màgia simpàtica.

Es dota d'intenció a la pròpia acció, que te efecte placebo, com a poc, en el propi subjecte.

Això fa que el practicant, sense conèixer el motiu pel que es genera el efecte, pugui ser el desencadenant.

Per tant, els ritus, en essència, son innecessaris només per qui conegui i sigui capaç de moure els mecanismes que associen. Es a dir, en la pràctica, per a molt poca gent.

Així doncs, respectem els ritus, per estranys que ens semblin.

Encara mes. Pots crear els teus ritus, ja que només importa el sentit que tinguin per a tu.


dijous, 12 de novembre de 2020

Mambrú.

 



Mambrú se fue a la guerra.

Mambrú se fue a la guerra,
que dolor, que dolor, que pena.
Mambrú se fue a la guerra,
no sé cuándo vendrá.
Do-re-mi, do-re-fa.
No sé cuándo vendrá.

Si vendrá por la Pascua,
mire usted, mire usted, qué gracia.
Si vendrá por la Pascua
por la Trinidad.
Do-re-mi, do-re-fa.
O por la Trinidad.

La Trinidad se pasa,
mire usted, mire usted, qué guasa.
La Trinidad se pasa.
Mambrú no viene ya,
Do-re-mi, do-re-fa.
Mambrú no viene ya.

Por allí viene un paje,
¡qué dolor, qué dolor, qué traje!
por allí viene un paje,
¿qué noticias traerá?
Do-re-mi, do-re-fa,
¿qué noticias traerá?

Las noticias que traigo,
¡del dolor, del dolor me caigo!
las noticias que traigo
son tristes de contar,
Do-re-mi, do-re-fa,
son tristes de contar.

Que Mambrú ya se ha muerto,
¡qué dolor, qué dolor, qué entuerto!,
que Mambrú ya se ha muerto,
lo llevan a enterrar.
Do-re-mi, do-re-fa,
lo llevan a enterrar.

En caja de terciopelo,
¡qué dolor, qué dolor, qué duelo!,
en caja de terciopelo,
y tapa de cristal.
Do-re-mi, do-re-fa,
y tapa de cristal.

Y detrás de la tumba,
¡qué dolor, qué dolor, qué turba!,
y detrás de la tumba,
tres pajaritos van.
Do-re-mi, do-re-fa,
tres pajaritos van.

Cantando el pío-pío,
¡qué dolor, qué dolor, qué trío!,
cantando el pío-pío,
cantando el pío-pá.
Do-re-mi, do-re-fa,
cantando el pío-pá