diumenge, 27 de setembre de 2020

Columnes.



Les bases massa inamovibles son perdurables,
però corren el risc de ser pilars en unes runes.

dissabte, 26 de setembre de 2020

Cervino / Matterhorn.



Cervino o Matterhorn.

Es refereix al mateix, però no es el mateix.

Matte, significa prat,
i Horn significa banya.

El nom francés o italià ve de Mons Sylvius,
que ve de silva (bosc).

Així, tot i que el nom no fa la cosa,
si que la explica,
i no es pas el mateix.

La llengua que usem
intervé en la nostra manera de veure el mon.



divendres, 25 de setembre de 2020

Veritat.

 


Cal començar amb la veritat.

La veritat és l'única forma en què podem

arribar a qualsevol lloc.

Perquè qualsevol decisió que es basi en 

mentides o ignorància 

no pot portar a una bona conclusió.


Julian Assange


dijous, 24 de setembre de 2020

La Mercé.

 


L'ordre dels mercedaris neix a Barcelona, de la mà de Sant Pere Nolasc, un mercader laic que es va proposar rescatar rescatar els presoners cristians de mans musulmanes.

La llegenda diu que, quan va veure que els seus diners i el de les almoines no eren suficient per a la seva gran empresa, la Mare de Déu se li va aparèixer per dir-li que fundés una ordre religiosa.

Qui diu el el cel no sap de diners ?


dimecres, 23 de setembre de 2020

Supermercat.

 


Cap terror no ens escometia.
Entràvem
als supermercats havent guanyat les portes
sense cap entrebanc.

Dels prestatges preníem allò més dolç,
o els gustos que en l’excés són bons de recordar.

Queien dels carros les fruites sobreres,
que ara es malmetien sobre un sòl encès de plàstic.

Tan plens els sentits del gruix de les coses
que podíem malmetre.

Tan buida, en el rostre, la veritable esperança.

Susanna Rafart


dimarts, 22 de setembre de 2020

Els Horts.



... I la pagesa va i les cull,
provant-les amb la mà,
primer, fluixet, no fos que es malmetessin,
les albergínies que més tard, en el casull,
enfarinades, fregirà a foc lent.
Oh fosca
dels horts a l'hora en què s'acosta
la nit humida, xafogosa,
d'estiu i passen les parelles
ardents, que no tothora saben
com podran fer-s'ho per caçar plaer
dins el vinyar.
Però no tot es cou
dessota el ventre, ni tot és impuls
ineluctable vers l'apegalosa
dolçor frenetica.
Parlem, ara, asseguts
en la gran plaça del rellotge. Cauen
campanades vermelles.
Aigua en el canal,
flueix el temps.


Joan Vinyoli

dilluns, 21 de setembre de 2020

Aigua.

 



Un home no tracta de veure's en l'aigua que corre,

sinó en l'aigua tranquil·la, 

perquè només el que en si és tranquil 

pot donar tranquil·litat als altres.


Confuci

diumenge, 20 de setembre de 2020

dissabte, 19 de setembre de 2020

divendres, 18 de setembre de 2020

dijous, 17 de setembre de 2020

dimecres, 16 de setembre de 2020

Boomers.

 


Darrerament me'n farto de sentir, 

despectivament, la paraula 

boomer.


No serà per contrarrestar la mala imatge 

que dona la paraula 

milenial ?


dimarts, 15 de setembre de 2020

Artesans.

 


La artesania i els productes que se'n generen ens resulten càlids, propers, amables.

Els productes artesans tenen el encant de ser únics,

per molt que l'artesà en hagi fet milers.

Però la nostra manera de valorar aquest productes, es la que fa que el artesà en pugui viure o no.


No cal ser artesà per fer coses amb les nostres mans,

o amb els nostres recursos.

Tampoc cal ser un client per valorar-les

i agrair-les.



dilluns, 14 de setembre de 2020

Mundial.


 

La pandèmia es MUNDIAL.

Per això s'anomena pandèmia.

Sembla que molta gent no en sigui conscient.


Igual que la superpoblació, la desigualtat, la segregació, la contaminació, la sobreexplotació del recursos, l'accés a l'aigua potable, la manca d'educació...


Tots aquest problemes son mundials.

Fins que no ens ho gravem a foc,

seguiran existint i llastrant la humanitat. 


I per suposat a nosaltres.

diumenge, 13 de setembre de 2020

Tao.


 

El univers es harmonia i caos.

Ordre i bogeria.


Sembla un pensament taoista.


Es una veritat.



dissabte, 12 de setembre de 2020

Bonica.




“En este mundo traidor,

nada es verdad ni mentira,

Todo es según el color,

Del cristal con que se mira”


Ramón de Campoamor

divendres, 11 de setembre de 2020

Diada.

 


“Los catalanes no son una raza antropológica,

sino una raza histórica.”


Enric Prat de la Riba

dijous, 10 de setembre de 2020

dimecres, 9 de setembre de 2020

Vaca.


 

Un mestre de saviesa passejava per un bosc amb el seu fidel deixeble, quan va veure a la llunyania un lloc d'aparença pobra, i va decidir fer una breu visita a el lloc.

Durant la caminada li va comentar a l'aprenent sobre la importància de realitzar visites, conèixer persones i les oportunitats d'aprenentatge que obtenim d'aquestes experiències.

Arribant a el lloc va constatar la pobresa de el lloc, els habitants: una parella i tres fills, la casa de fusta, vestits amb robes brutes i esquinçades, sense calçat.

Llavors es va aproximar a el senyor, aparentment el pare de família i li va preguntar:

"En aquest lloc no hi ha possibilitats de treball ni punts de comerç tampoc, com fan vostè i la seva família per sobreviure aquí?"

El senyor amb calma va respondre: "amic meu, nosaltres tenim una vaca que ens dóna diversos litres de llet cada dia. Una part del producte la venem o el canviem per altres gèneres alimentaris a la ciutat veïna i amb l'altra part produïm formatge, quallada, etc., per al nostre consum i així és com anem sobrevivint. "

El savi va agrair la informació, va contemplar el lloc per un moment, després es va acomiadar i va marxar.

Al mig de camí, va voltejar cap a la seva fidel deixeble i li va ordenar: "Busqueu la vaqueta, porteu-la al precipici d'allà davant i empenyeu al barranc."

El jove espantat va veure a el mestre i li va qüestionar sobre el fet que la vaqueta era el mitjà de subsistència d'aquella família. Més com va percebre el silenci absolut del mestre, va anar a complir l'ordre.

Així que va empènyer la vaca pel precipici i la va veure morir. Aquella escena va quedar gravada en la memòria d'aquell jove durant alguns anys.

Un bell dia el jove aclaparat per la culpa va resoldre abandonar tot el que havia après i tornar a aquell lloc i explicar-li tot a la família, demanar perdó i ajudar-los. Així ho va fer, i a mesura que s'aproximava a el lloc veia tot molt bonic, amb arbres florits, tot habitat, amb carro al garatge de tremenda casa i alguns nens jugant al jardí.

El jove es va sentir trist i desesperat imaginant que aquella humil família hagués de vendre el terreny per sobreviure, va accelerar el pas i arribant allà, va ser rebut per un senyor molt simpàtic.

El jove va preguntar per la família que hi vivia cap a uns quatre anys, el senyor va respondre que seguien vivint allà. Espantat el jove va entrar corrent a la casa i va confirmar que era la mateixa família que va visitar feia alguns anys amb el mestre.

Va elogiar el lloc i li va preguntar a el senyor (l'amo de la vaca): "Com va fer per millorar aquest lloc i canviar de vida?"

El senyor entusiasmat li va respondre: "Nosaltres teníem una vaca que va caure pel precipici i va morir, d'aquí en endavant ens vam veure en la necessitat de fer altres coses i desenvolupar altres habilitats que no sabíem que teníem, així aconseguim l'èxit que els seus ulls albiren ara. "

dimarts, 8 de setembre de 2020

Titànic.

 


Es diu que va ser una catàstrofe, i es cert.


Per a tots ?


No. Les llagostes que s'havien de servir per sopar,

es van lliurar d'una mort terrible i

van recuperar la seva llibertat.


Sovint la nostra perspectiva 

ens impedeix veure tota la realitat.

dilluns, 7 de setembre de 2020

Electrònica.

 

Pel aspecte del negoci, sembla que la electrònica va arribar fa temps,
però no va tornar.

Per veure algun canvi, cal fer alguna cosa diferent, i en alguns llocs,
això es quasi impossible.

Cal canviar moltes coses, i no solament al tercer mon.
Per que no es pot administrar la misèria.

Si no es així, es que la pandèmia no ens ha ensenyat res.


diumenge, 6 de setembre de 2020

Castell.

 


Els castells de sorra son un paradigma
de les construccions efímeres.

Semblen la nostra societat
amb pocs mesos de pandèmia.

Es inútil intentar fer perdurable
allò que depen d'un equilibri,
si el equilibri trontolla.

Poder caldria basar els nostres castells
en materials mes sòlids.

dissabte, 5 de setembre de 2020

Ovella.

 



Podria ser una ovella de qualsevol època ?

No.

Es diu 82163 i es una ovella del segle XXI.

divendres, 4 de setembre de 2020

Realitat.

 

El art ens dona una nova mirada sobre la realitat.

Es serveix de elements diversos que te al abast,

per expressar coses.


Tot i que no ho sembli,

fa el mateix que el nostre propi cervell :

ens presenta coses de les que no en te una experiència directa, 

però en les que basem tot el que fem.


Per que després et diguin que viure no es un art !


dijous, 3 de setembre de 2020

Imaginari.



El art es fa per fer sentir coses.

Es necessari.

Surgeix lliurement i es fa present en els carrers.
Per la seva accessibilitat, l'art de carrer esdevé vulnerable.
Així doncs, es bandalitzat, modificat, corregit, pintat i finalment esborrat.

Cada una d'aquestes accions no son alienes al art :
son part de la seva evolució.

dimecres, 2 de setembre de 2020

Seda.

 

No. Els vegans no usen seda.

Però també estan en contra de les vacunes.

Quan no uses vacunes, moren persones.


Ètica i estètica.


dimarts, 1 de setembre de 2020

Septembre.


Tot just comença el mes que acabarà amb tardor.

Un setembre atípic en un temps atípic.

Però, per estrany que sens faci,
recordem que les fulles tornaran a canviar de color,
que la natura segueix el seu cicle,
i nosaltres amb ella.

 


dilluns, 31 d’agost de 2020

Perspectiva.

 

Pots veure una runa

o

pots admirar el art del constructor.


Centenars d'anys després, 

el arc segueix tan ben dibuixat 

com el primer dia.

Passat per condicions d'aigua i foc

que el constructor no va pensar mai.


Feina ben feta.


diumenge, 30 d’agost de 2020

Records.

 

Ras i curt : els records son falsos.


El record del nen d'aquell joguet que li agradava tant,

ha estat reconstruït un munt de vegades,

passat pel filtre de les emocions i

adaptat pel inconscient molts cops.


Vol dir això que no podem fiar-nos dels nostres records ?

No. Ben al contrari. 

Els records fan la vida que hem decidit tenir.

Son les nostres histories.

I tenen la importància que els vulguis donar.


Son per aprendre, 

però no oblidis mai que son 

història passada.


dissabte, 29 d’agost de 2020

Pell.

 


La pell del cirerer
no te cap us medicinal com el salze,
no serveix per ver fer vasos com el bedoll,
no es pot modelar com la del pi...
Però al cirerer li val,
per que es la seva.

I es innegablement preciosa.

divendres, 28 d’agost de 2020

dijous, 27 d’agost de 2020

Bolet.

 

La mort d'uns, es la vida d'altres.

En la natura, res es perd.


Quan algú digui que la sostenibilitat

es il·lusòria, recorda la natura.


dimecres, 26 d’agost de 2020

Porta.

 

Les portes amb tomaqueres

no fan de portes.


Molts cops, el us fa la cosa.

I sovint utilitzem coses per un us diferent al original.

Errat ? No, la necessitat es una bona mestra.

La història de la ciència i de la tecnologia

en son plenes.


dimarts, 25 d’agost de 2020

Pensaments.

 

Ni els teus pitjors enemics 

poden fer-te tant mal 

com els teus propis pensaments.

Buda



dilluns, 24 d’agost de 2020

diumenge, 23 d’agost de 2020

Impresora.

 



La pandèmia està canviant moltes coses. Entre elles, els nostres hàbits de consum. Hi ha una solució que està preparada per entrar en les nostres vides : la impresora 3D. En un mon on caldria minimitzar el transport, en infinitat de webs com aquesta, podeu trobar des de el recanvi per una peça del comandament a distància, fins a eines de jardí o qualsevol altra cosa que us imagineu. I tot això, evitant desplaçaments i embalatges.

Permetrà el mercat que això sigui d'us generalitzat ?

dissabte, 22 d’agost de 2020

Corea.

 


Avui fa 110 anys que Japó es va annexionar Corea.

Els japonesos van ocupar Corea 35 anys.

Queda clar que els sentiments de envers una cultura,

no es poden imposar per les armes.


divendres, 21 d’agost de 2020

Rosa.


Totes les flors estan carregades de simbolisme,
però la rosa es la que mes.

Serà per que la hem creat al nostre gust,
 o pel molt que ha costat arribar a les roses actuals.

Roses blanques, vermelles, grogues, 
roses, blaves i fins i tot negres...

No es dolent canviar la natura,
el dolent es fer-ho en contra seu.
 

dijous, 20 d’agost de 2020

Ordre.



Els diamants estan fets de carboni.

El mateix que el carbó, la mina d'un llapis o 
una gran part dels nostres cossos.

La única cosa que canvia es el ordre dels àtoms.

I es que de vegades, el ordre fa la diferència.

dimecres, 19 d’agost de 2020

Àliga.

Un bon dia o potser una nit
A prop d’un llac, em vaig adormir
Quan de sobte, sembla que va irrompre el cel
I del no-res surt una àguila negra.
Lentament, les ales es van estenent
Lentament el vaig veure girar
A prop de mi amb un batec de les ales
Com si caigués del cel, l’ocell va arribar a descansar
Tenia els ulls de rubí
I ploma el color de la nit
Al front brillant
L’ocell rei coronat portava un diamant blau
Amb el bec em va tocar la galta
A la mà em va relliscar el coll
Va ser quan el vaig reconèixer
Sortint del passat, em va tornar
Digues l’ocell, digues que em prenguis
Tornem a la terra d’abans
Com abans, en els meus somnis infantils
Per reunir-se amb estrelles tremoloses, estrelles
Com abans, en els meus somnis infantils
Com abans en un núvol blanc
Com abans d’encendre el sol
Sigueu un plujador i feu meravelles
L’àguila negra en un raig d’ales
Va tornar el vol al cel
Un bon dia o potser una nit
A prop d’un llac, em vaig adormir
Quan de sobte, sembla que va irrompre el cel
I del no-res surt una àguila negra
Un bon dia o era nit?
A prop d’un llac, em vaig adormir
Quan de sobte, sembla que va irrompre el cel
I del no-res surt una àguila negra
Un dia bonic, una nit
Al costat d'un llac, adormit
Quan de sobte
Sortint del no-res
Emergeix una àguila negra
Un dia bonic, una nit
Al costat d'un llac, adormit
Quan de sobte
Provenia del no-res
Allà sorgeix l’àguila negra
Un dia bonic, una nit
Al costat d'un llac, adormit
No provenia del no-res
Allà sorgeix l’àguila negra

dimarts, 18 d’agost de 2020

Poma.



La poma deu ser la fruita amb mes simbolisme.

Tant en el passat com en el present.

Es un tresor.

Si penses en el simbolisme que coneixes de la poma,
faràs un recorregut per la teva cultura.

Segur que l'exercici et sorprèn.

dilluns, 17 d’agost de 2020

Errors.

M'agraden els meus errors.

No renunciaré mai 
a la meravellosa llibertat 
d'equivocar-me.

Groucho Marx


diumenge, 16 d’agost de 2020

Esquirol.



L'aparença del esquirol es encisadora,
però no et deixis enganyar :
roba una quarta part de que menja.

dissabte, 15 d’agost de 2020

Mare de Déu.



Avui es la Mare de Déu d'Agost.
Festa major a molts pobles i cuitats de tot el mon.

Però aquest any no serà festa.

Al menys, de portes enfora.

Caldrà recordar aquest any,
com el any que va canviar tot.

divendres, 14 d’agost de 2020

Sabiduria.



Ahir era intel·ligent,
de manera que volia canviar el món.

Avui sóc savi,
pel que em vull canviar a mi mateix.

Rumi

dijous, 13 d’agost de 2020

Papellona.



Potser no ens podrà explicar el mecanisme del seu vol,
però igual que el nen que ha aprés a anar amb bicicleta,
forma part de ella mateixa i no ho oblidarà.

Els que no coneixem exactament com funciona,
som nosaltres,
al menys amb això les papellones ens superen.

dimecres, 12 d’agost de 2020

Gat i Gos



Això d'estar barallats se'n diu
"estar com gat i gos",
quan gats i gossos solen mostrar-se,
com a poc,
respecte.


dimarts, 11 d’agost de 2020

Unamuno.

 


"Nos están robando, españoles. Una banda de forajidos que se ha apoderado del poder público para saquear a mansalva a la patria. Y creo que tenemos derecho a creer que el rey cobra su quiñón del botín, según uso de cruzada. Por algo dijo más de una mala vez que el sería rey destronado, pero no tronado".

Miguel de Unamuno


dilluns, 10 d’agost de 2020

Pesta.



Anava la Pesta camí a Bagdad quan es va trobar amb Nasrudín. Aquest li va preguntar:

- A on vas?

La Pesta li va contestar:

- A Bagdad, a matar deu mil persones.

Després d'un temps, la Pesta va tornar a trobar-se amb Nasrudín. Molt enfadat, el mul·là li va dir:

- Em vas mentir. Vas dir que mataries a deu mil persones i vas matar a cent mil.

I la Pesta li va respondre:

- Jo no vaig mentir, vaig matar a deu mil. La resta es va morir de por.