dimecres, 20 de febrer de 2019

La flor del ametller.

Heus ací:
Una oreneta,
la primera,
ha arribat al poble.


I l'home que treballa al camp,

i la noia que passa pel pont,
i el vell que seu en un marge, fora vila,
i fins aquells que en l'estretor de les fàbriques
tenen la sort de veure una mica de cel
han sabut la notícia.


L'oreneta ha volat,

una mica indecisa,
ran mateix de l'aigua del riu,
s'ha enfilat pont amunt,
ha travessat, xisclant, la plaça
i s'ha perdut pels carrers en silenci.


I la mestressa que torna de comprar

ho ha dit als vailets de l'escola,
i aquests, a les dones que renten al safareig públic,
i elles ho han cridat
a l'home que empeny un carretó pel carrer,
i l'home ho ha repetit qui sap les vegades
i n'ha fet una cançó
al ritme feixuc de la roda.

Heus ací el que diu: 
La primavera ha arribat al poble. 


Miquel Martí i Pol

dilluns, 18 de febrer de 2019

La foto.

La meva foto amb el telèfon i la del fotògraf amb la càmera de fotos antiga, retraten l'Arc de Trionf, però a ben segur que seran molt diferents. Pensem ara en com la veuen tota la gens que hi ha.

diumenge, 17 de febrer de 2019

El ruc.

El ruc no es ruc. Es un animal intel·ligent al que nosaltres etiquetem com mancat de raciocini. 
Sovint les etiquetes condicionen la nostra mirada sobre les coses i ens impedeixen veure-les tal com son. Al anomenar-lo ruc, els rucs som nosaltres.

dissabte, 16 de febrer de 2019

La pedra.

Intentar moure la pedra, no et portarà a res. Però, pots esculpir-la, polir-la, pintar-la, fer-la miques, partir-la i tantes coses com t'imaginis. Fins i tot, conviure amb ella.

divendres, 15 de febrer de 2019

dijous, 14 de febrer de 2019

dimecres, 13 de febrer de 2019

Eina trencada.

Fins i tot una eina trencada pot ser de gran utilitat.

Tot depen de la imaginació que hi posis.

dimarts, 12 de febrer de 2019

dilluns, 11 de febrer de 2019

Èxit.

Posa el teu cor, ment i ànima, fins i tot en els actes mes petits.

Aquest es el secret del èxit.

Swami Sivananda.

diumenge, 10 de febrer de 2019

La cardomella.

Fa molt temps que la cardomella (el card cardener, escardassa, eguzkilore -flor de sol-) es utilitzada com a símbol solar, al menys del País Basc a Catalunya i en el sud de França. Es un símbol de protecció que es posa bàsicament en les portes de les cases, però es pot trobar en finestres i xemeneies. Serveix per allunyar els mals esperits, però també es un signe de identitat i de devoció.


La trobareu freqüentment també en capelles i esglésies, però aquest es el únic cas que conec d'apropiació de funcions manifesta (de la cardomella) per part de la església. En la foto hi ha una pica d'aigua beneïda que està en l'església de Salardú, on la podeu veure amb una creu. Sembla que algú va pensar que si el aigua no era beneïda per la creu, ho seria per la cardomella.

divendres, 8 de febrer de 2019

El gat.

Era un gat que tenia set vides. 
La primera s’acaba de seguida. 
La segona li va costar molt més, 
però fou veloç com un tren exprés.
La tercera que se’l va endur d’aquí
s’amagava en un maleït verí.
En la quarta vida, molt teatral,
va caure al fons d’un pou del brocal.
Humana fou la fi de la cinquena:
va llanguir d’amor, va finar de pena.
Amb la sisena mort tot és boirós,
però s’hi sentien lladrucs de gos.
I finalment, l’últim estratagema:
salvà la setena amb aquest poema!


Marcel Riera

Panikkar.

La felicitat es inversament proporcional a l'acceleració.

Raimon Panikkar

dilluns, 4 de febrer de 2019

Les murgues.

Com algunes coses a la vida, les murgues son delicioses, però no es poden menjar crues.

Cal preparar-les i no anar amb presses.

diumenge, 3 de febrer de 2019

La alarma.

Si per entrar en pànic a la vida, calgués que picar un botó, amb la possibilitat que ens posessin una multa, la vida seria molt mes plàcida.

dissabte, 2 de febrer de 2019

divendres, 1 de febrer de 2019

Finestra.


Aquell que mira des de fora per una finestra oberta no veu mai tantes coses com aquell que mira una finestra tancada. No hi ha objecte més profund, més misteriós, més fecund, més tenebrós i més enlluernador que una finestra il•luminada per una espelma. El que es pot veure a la llum del sol mai no és tan interessant com el que passa darrera uns vidres. En aquest forat negre o lluminós la vida viu, la vida somia, la vida sofreix.


Fragment de “Les Finestres”, de Charles Baudelaire (Petits poemes en prosa) Traducció de J.Sala-Sanahuja.