Si no has complert (parlant de les promeses pendents), pregunta't per què et resisteixes. Sempre tens dret a canviar d'opinió, a disculpar-te, a compensar, a re-negociar i a oferir una altra alternativa cap a una promesa no complerta; encara que no com a costum. La forma més fàcil d'evitar el no complir amb alguna cosa que no vols fer, és a dir NO des del principi.
Espiritualitat i tecnologia no estan de dissonància.
Es com dir que el esperit te problemes amb la física, la medecina, l'esport o la papiroflexia.
Cal recordar que una destral de pedra era tecnologia, com també ho era la roda, el metall o la ceràmica. Pensar que el que nosaltres fem es molt diferent de la tecnologia mes antiga no te sentit : cada generació fa tecnologia amb els coneixements de l'anterior.
La espiritualitat radica en un mateix, i te mes que veure amb com l'univers que es compren a si mateix, que amb les coses quotidianes que nosaltres utilitzem en la nostra quotidianitat.
La capella es buida. En aquesta en concret, probablement hi havia una Mare de Dèu. Reconeixes l'edifici ?
La gent quant hi passava, setien una barreja de emocions : devoció, autèntica o fingida (eren temps en que no es podia ser descregut), por (per que la verge custodiava un hospital, de on no tothom sortia), orgull com ciutadà d'un edifici tant singular...
Però hi ha una funció que aquest hospital, i molts d'altres tenien i que ara no tenen : acollir orfes, peregrins, pobres i desvalguts de tota mena.
Si en el segle XV es tenia cura dels mes desfavorits, no ho hem de fer ara ?
Celebrem el naixements per que algú nou, que ens canviarà la vida, proper i especial, ha arribat per quedar-se.
Celebrem el pas dels anys per recordar aquest fet, amb la esperança d'una vida llarga i profitosa.
Precisament per això, quan celebrem un aniversari, no sols homenatgem a la persona que compleix anys. També cal recordar les persones que van fer que aquests naixement fos possible, els amics, els moments, la vida...
Una estrella acabada de néixer va prendre entre els seus braços de llum a una cuca de llum que volava en l'espaiós jardí de la nit. Ets tan petita, li va dir, i la teva llum és tan feble ! La cuca de llum es va aturar sobre el full d'una prunera baixant el cap perquè la seva germana no sabés de la seva tristesa. Ets tan plena de llum -li va dir llavors amb un fil de veu- i va afegir: ... i no obstant això, germana meva, tan cega. La mida de les coses, ¿pertany a el regne de l'espai o a el regne de la Essència? No importa que tan gran ets tu, i com de petita sembli jo, el que sí és important és que totes dues som portadores de llum. Deixa les teves petjades gegantines en l'incommensurable cel; a mi em n'hi ha prou amb il·luminar el sender dels petits insectes voladors perquè en els seus viatges nocturns no siguin atrapats per teranyines i altres perills. Cadascun ajuda segons la llum que posseeix, no interessa la magnitud o petitesa de el servei. El que sí que és important és que aquest sigui el producte de la llum que cada un té en el seu cor. La font és la mateixa.
Dos candaus (cadenats, en català normatiu) no tanquen mes que un. Qui tingui un estri per rebentar-ne el primer, també farà el mateix amb el segon i no li costarà gaire mes.
Així doncs, que tanca el segon candau ? El segon candau no tanca la porta : serveix per tranquil·litzar a qui els ha posat.
Ni els màrtirs de Chicago, ni la vaga de la Canadenca, ni Sacco i Banzetti, ni cap historia antiga : avui es segueix explotant gent en tot el mon.
En aquest temps convulsos cal no perdre el nord i seguir recordant que som persones abans que treballadors. Que som treballadors abans que recursos i que no tot s'hi val.