Alegria.

Cau es sol de s'horabaixa

dins s'horitzó

damunt sa mar arrissada es avions.

 

Cau es sol de s'horabaixa

vermell i calent,

me sala i m'arengada sa pell.

 

Es penya-segat

i una pluja suau

de pols estel·lar.

 

Cau es sol de s'horabaixa

i plàcidament,

sa gent de dutxa i omple es carrers.

 

Cau es sol de s'horabaixa

dins es meu cor,

tothom s'estima i jo estim tothom.

 

Falla sa corrent

ses fireres no

vendran cacauets.

 

I alegria,

ses velles se xapen de riure,

es dies s'acaben

i es fars il·luminen

ses góndoles entre ses cases.

 

I alegria,

ses òrbites en sincronia,

i es ovnis se pinyen

i deixen un crater

per sempre dins sa meva vida.

 

I alegria.

 

Cau es sol de s'horabaixa

dis s'horitzó

damunt sa mar arrissada es avions.

 

Cau es sol de s'horabaixa

vermell i calent,

me sala i m'arengada sa pell.

 

Es municipals, és evident,

fan aparcar bé sa gent.

 

I alegria,

ses velles se xapen de riure,

es dies s'acaben

i es fars il·luminen

ses góndoles entre ses cases.

 

I alegria,

ses òrbites en sincronia,

i es ovnis se pinyen

i deixen un crater

per sempre dins sa meva vida.

 

I alegria,

ses velles se xapen de riure,

es dies s'acaben

i es fars il·luminen

ses góndoles entre ses cases.

Antonia Font.