Pont al passat.

Es repeteix cada any i en moltes cultures que avui s'obre una porta pels difunts. Però una mentida, que per molt repetida que sigui, no deixa de ser-ho (amb permís de Goebbels). 

El que veritablement s'obre avui, es un portal al passat : una finestra als fets, a les imatges, als personatges del passat. Es el moment de recordar als que no hi son, no amb enyorança, si no amb la voluntat de recuperar-los en els seus millors moments, o encara mes senzill, en els seus moments de mes impacte, mes intensos, mes vius. O inclús de buscar en el passat.

Desitjo que al menys, els somnis d'avui, buscats amb la major de les intencions, us retornin allò que voleu sentir, conèixer o retrobar. Sigueu ambiciosos que la ocasió s'ho val.

Bona revetlla.

Humor.

 

NOTA : Compte oficial de twitter de la embaixada russa.

Sembla ser que el russos 

s'assemblen als catalans en 

el gust per la ironia.

Ponts.

Es possible, que amb les nostres màquines impressionants, pensis que som superiors a la gent que van viure abans que nosaltres. Espero que no sigui així, per que, tal com pots veure, la millor màquina de que disposem, ja la teniem.

Tu també.

 

Deus.

Quan el primer estúpid va entendre que la força que ho mou tot era algú, en lloc de allò que ho mou tot, tindria que haver caigut fulminat.

Quan el primer xamà va fer cas a aquesta mena d'imbècils, per conservar el seu poder, tindria que haver estat assassinat per la resta de la seva gent.

Quan el primer cap d'un poble va aliar-se amb el seu líder religiós per controlar al poble, tindria que haver-se estimbat per un barranc.

Com tot això no va passar, ara tenim molts Deus.

Quan política i religió s'han aliat, ja sabeu que la mort, l'esclavatge i la devastació esperen a la cantonada.

Bon profit als creients que els aguanten.

Llibertat.

Podem oblidar les majors taques, fins i tot les mes grans traicions, en la vida d'un personatge, sempre i quan fes algun fet que ens commogui.

Una de les coses que mes ens commou es l'ànsia de la llibertat.

Per la llibertat estem disposats a tanca els ulls davant de qualsevol altra cosa.

I no es d'estranyar : l'esclavitud apaga la vida.

Conill.

 

No.

Els conills no son perucs.

N'hi han de intel·ligents, ràpids, valerosos, maldestres,  forts, astuts, lents, murris, temerosos... 

Tots son conills.

No tenen urpes, ni ullals, ni volen, ni ensumen la sang a kilòmetres... 

Son conills, però no son perucs.

Al meys, no tots.

Poesia.

 Mes poesia.

Menys por, dubtes, retrets, cansament, indiferència, ensopiment, odi, indignació, temors, defalliment, ira, foscor, tancar-se, elucubracions, melancolia, angoixa...

Mes poesia.

Tonto.

Ens considerem rucs quan ensopeguem intel·lectualment.

I ens afecta encara mes si som nosaltres qui ho jutgem.

Quan ensopeguem amb una pedra de veritat, ens considerem despistats o maldestres, però no ens parem a recriminar-nos.

Així doncs, per qué la diferència ?

Verd.

 

Amb la gran barrera verda d'Àfrica, aquesta es una grandíssima iniciativa que va en la bona direcció. Sovint només reben informació de problemes, però això es un somni que s'està fent realitat, ara mateix, i que segueix endavant amb molta força. Cal intel·ligència i perseverància, però tot això es possible.

Koko.

 

Hi ha molta informació sobre Koko a internet (p.e. aqui).

Per a mi, el mes impressionant, no es que tingués tanta habilitat per comunicar-se. El mes impressionant es el que Koko comunicava : les seves idees, les seves conviccions, els seus sentiments.

Definitivament, cal tenir mes humiliat i plantejar-se que vol dir ser humans.

Fuck COVID.

Quan una discoteca

fa aquesta propaganda,

no penso plànyer les seves queixes

pel tancament ni un segon.

Música.

 

Amb la música passa el mateix 

que amb les coses importants en la vida :

la valorem mes quan mes ens emociona.

Bolets.

 

Hi han coses en la vida que son com els bolets :

només les trobes 

quan es conjuguen 

una sèrie de circumstàncies,

que poden ser irrepetibles.

Religió.

 

Qui cregui que un llibre

te alguna cosa que veure amb la religió,

es com qui pensa que Ronald McDonald

es un expert nutricionista.

Món.

 

Panda.

 

I mentre passa la vida,

l'os espera el seu cuidador.

Art.

 

Malgrat tot,

encara ens queda l'art

per saber-nos humans.

Terraplanisme.

 

El terraplanisme està de moda.

I encara es mes trist per que

la suspicàcia supera a la raó.

Història.

 

Devoció e Historia no han anat mai de la ma,

tot existir una historia de les devocions 

i per alguns, una devoció a la història.

Oxímoron.

 

Sento avui les veus dels qui van imposar

la seva cultura a tot un continent,

que s'hauria de prohibir la immigració.

Ho sento avui, dia de la raza.

Optimisme.

 

L'optimisme aliè pot semblar fins i tot, una mica naif,

però sense una meta mai hi han resultats.

Art.

 

Mentre hi hagi gent que ho valori,

l'art seguirà entre nosaltres.

Brossa.

 

De vegades, la realitat crea

poemes de Joan Brossa.

Tesla.

 

Clima.

 

A Namíbia hi havien arbres que van créixer alts i forts.

El clima permetia que això passes.

Ara, allí on havia un arbre, hi ha un troc i un desert.

El canvi climàtic es una realitat.

I encara hi han terraplanistes que ho neguen.

Tempesta.

Ploren els tristos ulls del núvol.
Zurea el colom en el seu alt ram.
Agafa el plaer al jardí! 

L'aurora entre murtra i vi celebrem,
mentre els cels la galta moixa
de la terra amb llàgrimes recorren,
i brillen els llampecs que envia
com a nafta inflamada l'arc de Sant Martí.

Abu Hassan

(109?-1135)

Possible.

 

El primer pas es establir que quelcom es possible,

llavors es probable que passi.

Elon Musk

Mestre d'amor.

 

Si en saps el pler no estalviïs el bes

que el goig d'amar no comporta mesura.

Deixa't besar, i tu besa després

que és sempre als llavis que l'amor perdura.

No besis, no, com l'esclau i el creient,

mes com vianant a la font regalada.

Deixa't besar -sacrifici fervent-

com més roent més fidel la besada.

¿Què hauries fet si mories abans

sense altre fruit que l'oreig en ta galta?

Deixa't besar, i en el pit, a les mans,

amant o amada -la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:

besa en el coll, la més bella contrada.

Deixa't besar

i si et quedava enyor

besa de nou, que la vida és comptada.

Joan Salvat-Papasseit

Orenga.

 

De vegades el mes valuós,

es el que menys importància li dones.

Com l'orenga.

Refrany.

 

A tot arreu se’n fan,

de bolets, quan plou.

Nous.

Tard o d'hora,

els nogues donaràn nous.