dissabte, 30 de novembre de 2019

Gavina.

La gavina
a la vela
i el cor
rema que te rema.
La font
canta que te canta
i el cor
batega
que te batega.
La gavina i el cor,
la font i la vela.


FULLANA I HADA D´EFAK, GUILLEM (GUILLEM D´EFAK)

(una biografia molt particular)

divendres, 29 de novembre de 2019

Silenci.

Pocs silencis hi han tant solemnes com un paisatge nevat sense vent.

Si en tens un record, guarda'l per quan necessitis aquest silenci.

dijous, 28 de novembre de 2019

dimecres, 27 de novembre de 2019

Granota.

Algun dia caldrà fer un estudi de la crueltat del abandonament de les granotes de roba.

Estic molt preocupat.

dimarts, 26 de novembre de 2019

La mirada.

Entre 'només tinc això'  i 'encara tinc això', l'única diferència es la mirada.

dilluns, 25 de novembre de 2019

Mosquit.


Indefens, fràgil, fi com un dibuix a llapis,
mou les potetes amb delicadesa
mentre em xucla la sang.
Si el mato ara,
¿morirà feliç, o ebri de repugnància,
ple d’aquest suc vermell que ha d’empassar-se
obeint un impuls que no domina?

Que fàcil és unir, petit germà,
el teu destí i el meu: jo també diminut,
sobre la pell d’un déu que em deixa fer
un instant… O jo també esborrat
pel cop brutal, en el moment més dolç.

Que pervers i que fàcil,
si tu només volies una mica de sang,
és tenir-te a les mans i jugar amb les misèries
dels déus i dels mosquits.

PERE ROVIRA I PLANAS

diumenge, 24 de novembre de 2019

Mussol.

Jo tinc cara de set-ciències
i visc, de dia, ensopit;
totes les meves sentències
les penso, immòbil, de nit.


Josep Carner

dissabte, 23 de novembre de 2019

Poema visual.

El llac en calma, mentre la torre que crida a la pregària, resta muda amb un rellotge aturat.

divendres, 22 de novembre de 2019

Gatet.

El petit matador de rates, mira al mon amb por.

El mon mira al gat sabent que es un caçador implacable.

El temps donarà al gat el que ara no sap.

dijous, 21 de novembre de 2019

dimecres, 20 de novembre de 2019

El pany.

Non si male nunc

És el moment d’empenyorar tendreses,
d’aplegar les engrunes de la taula
abans de voleiar les estovalles.
Al rebost,
només hi ha llet en pols, i rosegons
de pa que un dia foren flonjos,
i el cafè t’aigualeix els matins
entelats de tristesa.

La hivernada inclement
no durarà per sempre:
se l’endurà el mateix que va portar-la,
un déu capriciós i sense feina,
i tu, que hauràs après
(o hauràs conclòs), et miraràs la calma
amb ulls desconfiats (prudents i savis)
i provaràs de no somriure gaire,
de no assaborir gaire,
de no rumiar gaire,
només per si de cas,
per si torna el moment
de tancar la tendresa amb pany i clau
i empenyorar-la.

Sònia Moll

dilluns, 18 de novembre de 2019

diumenge, 17 de novembre de 2019

Diumenge a la tarda.



Els diumenges, a la tarda

Els diumenges, a la tarda, al pobre barri
de Santa Marina, a la menuda rambla sense ocells,
amb arbres bruts de fums, amb cinema de dues pessetes,
al bar La Parra, amb el tocadiscs llogat, ballen
els fills dels obrers, sota la benigna mirada
de les mares grasses.
Els nois estrenyes les noies davant la setmana
de por que se'ls ve al damunt. Els nois no parlen.
Les noies somriuen i s'abandonen amb mesura
als braços i al ritme del fox. Les parelles
alternen, tristes, i s'evadeixen ... '... fins a l'eternitat!!!'
El cel és gris, com sempre, damunt el pobre, brut barri
de Santa Marina i damunt les parelles
que s'evadeixen fins a l'eternitat ...

Miquel Bauçà

dissabte, 16 de novembre de 2019

Inmensitat

En la natura, hi han espectacles que ens aclaparen per la seva immensitat.

Quan això passa es un bon moment per seure's, deixar que els pensaments flueixin sense presa i deixar-se captivar per l'experiència.

Quan alguna cosa ens sobrepassa tant, i mes i es una imatge espectacular, alguna cosa dins nostre canvia, fa un click i de sobte, ens porta per uns instants fora del temps.

Badar pot ser meravellós.

divendres, 15 de novembre de 2019

Ficció.

De vegades la ficció entra en la realitat i la realitat en la ficció.

No es estrany : les histories son tan reals com les consciències que les viuen i recorden.

De vegades es fa difícil saber on es el límit, si es que hi es.


De vegades costa creure si el que vivim es real o no.

dijous, 14 de novembre de 2019

Ruelles.

No es cert que no hi hagin ruelles al Novembre : hi son, però estan dormint.

En unes llavors petitíssimes, on diries que no hi cap res, hi ha l'essència de les ruelles. 

Esperant el moment oportú. Concentrades en elles mateixes. Pel temps que sigui necessari.

dimarts, 12 de novembre de 2019

Lleó.

Camarada,
si sota abric i barret
i amb bufanda ben nuada
oblides que al parapet d'avançada
uns homes lluiten pel dret
de la terra amenaçada
i tens fred.
Qui fred al cor, camarada!

Pere Quart

diumenge, 10 de novembre de 2019

Conte.



Un cuento
No digas nada, Joana,
tan sólo escúchalo y no digas nada.
Íbamos caminando en la lluviosa
mañana por el pueblo adormecido,
entrábamos despacio
por una larga calle de adoquines
que no llevaba hacia ninguna parte.
Los niños nos llamaban con canciones
para acercamos al canal, que viésemos
su casa reflejándose en el agua.
Te gustaba, ¿recuerdas?,
ver a los niños. Al marchamos
quedaban sus caritas pegadas al cristal,
sus voces apagándose en el agua.
Llegamos tarde. Demasiado. Tanto
que siempre volveremos separados:
ese es el precio por haber podido
entrar dentro de un cuento.
Y qué suerte encontrarte ahora aquí,
de madrugada, convertida en patio:
esto quiere decir que todo el tiempo
estabas junto a mí en la oscuridad.
Joan Margarit

dissabte, 9 de novembre de 2019

Ciutat.

Cridem...
perquè és l'hora de la llibertat.
(I somriem activament
per conrear millor
el temps imperceptible).
de La ciutat de la platja.


EMILI RODRÍGUEZ-BERNABEU 

divendres, 8 de novembre de 2019

Llibres.

Entre altres coses, els llibres ens captiven per que ens apropen amb mes detall o amb mes profunditat la realitats, històries o sentiments, que tot i ser de vegades inventats, son creats per algú altre.

Hi dediquem molt temps a llegir-ne un per apropar-nos a aquesta realitat viscuda o inventada. I això està be, per que ens ensenya a veure el món des de un altre punt de vista.

Tot i això, no podríem fer el mateix amb la realitat i la gent que ens envolta ?

dijous, 7 de novembre de 2019

Volcà.

La gent ha conviscut amb les catàstrofes naturals des de que som humans. Tot i això ens en hem sortit i hem tornat a començar després de cada cop. 

Amb dificultats, amb grans esforços i fins i tot amb grans sacrificis, però hem seguit endavant.

Resiliència.

Es la virtut, la força i la necessitat.

dimecres, 6 de novembre de 2019

Foc.

Si de tant en tant, no sents el foc per dins, es que no estàs viu.

Però tu tries si vols una agradable llar de foc o un incendi devastador.

dilluns, 4 de novembre de 2019

Lo quotidià.

El de cada dia.
Lo de costum.
El quotidià. 

Pot semblar monòton, pesat, repetitiu, però son possibles varies coses :

- fer un art de la experiència.

- mirar d'un altra amanera i descobrir coses noves en el dia a dia.

- fer les coses habituals d'un altra manera.

diumenge, 3 de novembre de 2019

Bosc de tardor.


Tardor

Benvinguda llum quan no és estació
sinó força que de dintre fuig
per explorar nous camins defora.

Moments incrustats descansen
i l’estiu se’n vola ben amunt
i una fulla ve a despertar-me.

Cau com ploma al meu damunt
daurada, vermell profund,
i d’una lleugeresa extrema.

M’impregno de bosc,
de molses i pins,
de líquens i terra,

i el crec-crec de les branques
que fan el llit als turons
els musica la calma.

Mentrestant, deixar fer la natura
i fer el camí discretament
per no molestar la vida.

Marina Antúnez

dissabte, 2 de novembre de 2019

Dia de difunts.

El 2 de Novembre es el Dia dels Fidels Difunts.

Pot resultar sorprenent, per que normalment celebrem la festa amb els morts el primer de novembre, per que es festiu. 

En el origen de la tradició, aquest dia no era un dia concret. Com moltes celebracions entre solsticis i equinoccis, algú amb mes coneixements orientava sobre el dia exacte en que calia celebrar cada cosa. En algunes parts del món, com Mèxic, es celebra aquest dia amb caràcter propi.

Per això, avui es tant bon dia com ahir per pensar en el passat i reviure. Sempre podem tornar amb una mica mes de saviesa.

divendres, 1 de novembre de 2019

Tots Sant.

Tots Sants, La castanyada, Samhain, Halloween. Es la festa en que la tradició ens diu que els morts estan mes a prop del mon dels vius. No vull entrar en el detall de per que en aquesta data, tot i que hi ha una explicació molt raonable. 

Es una festa que arreu té dues cares : una festiva i una de record dels que ja no hi son. I es natural : la mort ens fa pensar que encara estem vius i toca gaudir-ho.

Estar clar que aquest temps es una finestra a un altra dimensió on arriben records i imatges del passat.

Es un bon moment per recordar, reviure i potser, si ens ho proposem, descobrir coses que van passar.