dilluns, 29 d’abril del 2019

Com la terra llaurada.

No sóc del vent ni de la flama;
tot calla al meu voltant
i s’atenua.
Com és en va que pensi
en un destí més alt!

Ara, només, ple de silenci,
com la terra llaurada en caure el dia,
redossat a l’abric de les muntanyes,
en quietud i soledat espero
la caiguda suau de la llavor.

Tot és llavor: l’estrella de l’aurora,
l’or del ponent, el so d’una campana,
tot és llavor que brostarà potser.
Llarg és l’hivern, però amb que sols un dia
se’m doni el fruit, què hi fa la nit del cor?
Cap força de l’altura no m’emporta.

Joan Vinyoli

diumenge, 28 d’abril del 2019

Les urnes.

Una democràcia no es tal si totes les decisions que pren el poble no tenen el mateix valor.

dissabte, 27 d’abril del 2019

La pared.

Els principis que no es basen en conviccions profundes son com parets gastades : 
no tenen futur.

dijous, 25 d’abril del 2019

El tancat.

Quan posem límits a alguna cosa, el que ens defineix es el cantó del tancat que triem per viure.

dimecres, 24 d’abril del 2019

dimarts, 23 d’abril del 2019

Flors de Cirerer.

Anhelosa de vida,
em recolzo a l’ampit de l’horitzó
i amb cor esvalotat crido la primavera,
matins clars amb cirerers florits;
m’allunyo de llums d’hivern
que crepiten com incendi dins del pit,
esdevinc ocell que pacient espera
l’arribada de dolços fruits.

Engalano l’esperit d'il·lusió
i espargeixo llavors d'esperança arreu;
si ràfegues de vent gosen atemorir-les,
esquivo rabent les ventades
mirant flors blanques i cel amorosit;
res no és tan perfecte,
com la tendresa d’un cirerer florit.

dilluns, 22 d’abril del 2019

Poble,

Els pobles es el que els humans fem amb la natura per que s'assembli a nosaltres sense deixar de ser ella mateixa.

diumenge, 21 d’abril del 2019

dissabte, 20 d’abril del 2019

divendres, 19 d’abril del 2019

La pedra.

Costa de dir que al davall de tota aquesta vida hi ha una pedra.

També podem dir que sense la pedra no hi seria tota aquesta vida.

dijous, 18 d’abril del 2019

La memòria.

A diferència de les màquines, la nostra memòria es conforma en base a la nostra percepció, i un mateix fet es recordat i canviat de formes diferents per dos persones que l'hagin viscut. Amb l'agravant de que, a diferència de les màquines, la nostra memòria no es pot borrar.

dimecres, 17 d’abril del 2019

Quasi Haiku.


Res no et serà pres: vindrà tan sols
l’instant d’obrir
dòcilment la mà
i alliberar
la memòria de l’aigua
d’alta mar.

Maria Mercè Marçal

dimarts, 16 d’abril del 2019

dilluns, 15 d’abril del 2019

Coneixement.



CONEIXEMENT


Cavar entre les pedres, els terrossos
i les arrels que mai no arrencaràs.
Però aquest és el preu del que és profund.
Cavar és religiós.
És una forma de bondat.
Cavar de nit. Després agenollar-se
i aixecar els ulls a les estrelles
sabent que cal buscar-ho tot a terra:
com construir una casa, com escriure un poema.
I fins i tot des d’on tornar a estimar
en aquest temporal de la memòria.

Joan Margarit

diumenge, 14 d’abril del 2019

Flos de la prunera.

A l'hort de casa, hi havia una prunera. A l'estiu en collíem les prunes groguenques de pell fina i brillant. Heu vist una prunera? No és pas un arbre majestuós, ni la flaire de les seves flors sacseja els sentits, ni els seus fruits tenen una vistositat envejable. La prunera és un arbre tímid i silent. A la tardor, es despullava de mica en mica, sense cap enrenou, i restava moixa fins a la primavera. 

Recordo que feia una tardor suau. Aquella tarda el cel estava esquitxat de núvols rosats i el sol es delitava jugant-hi a fet i amagar abans d'anar-se'n a dormir. L'àvia hauria volgut escombrar les fulles escampades i amuntegar-les a un costat de l'arbre, però estava cruixida de dolor. El reuma la posseïa com un amant obstinat, torçant-li els dits com branques d'olivera, fent-la defallir cada dues passes. I jo era una nena petita que jugava sota el porxo a fer menjars a la nina amb les herbes i les pedretes de l'hort. A casa no hi havia ningú més. 

Com es va iniciar el foc és un misteri. I, de fet, és el que menys importa en aquesta història. En un tres i no res, la prunera era una teia, i les fulles, en flames, no deixaven apropar-s'hi. A casa només hi era l'àvia, una dona que havia perdut l'agilitat. Només ella i jo. Les nenes petites no saben què es fa amb una prunera encesa, llevat de mirar-se-la i esperar que el foc redueixi l'arbre al no-res. Hi ha una perversitat inexplicable en el gust dels infants. L'espectacle del fum grisós i les flames d'un roig intens em produïen un plaer inusual. De sobte, va arribar la mare. Ella no va restar immòbil. Va agafar un cubell ple d'aigua i la va llençar a la soca. "Au, ajuda'm", em va dir. Però jo continuava embadalida, com si no fos allà enmig del jardí amb les fulles seques cremant i la prunera a punt d'esfondrar-se. 

Els pares mai no em van retreure la manca de determinació. Era petita, ja se sap. Al jardí hi vam plantar una magnòlia en el lloc de la prunera. Heu vist alguna vegada com són d'encisadores les magnòlies? La seva bellesa, però, mai no ha pogut esborrar la prunera del record. Ara que ja no tinc magnòlia ni jardí però que em resta la memòria, m'adono que allò que va passar aquell capvespre tardorenc era premonitori: aquella fascinació pel foc, aquella manca de determinació davant la catàstrofe... He comès el mateix error una vegada i una altra, sense saber que l'amor és com aquella prunera: crema amb rapidesa i deixa un bocinet de cendra enterrat a l'ànima. Davant l'amor cal gosadia, perquè de res serveix una magnòlia de flors blanques si allò que ens estimem és una prunera.

dissabte, 13 d’abril del 2019

La Fe.

Hi ha qui diu que la Fe te una repercussió en nosaltres semblant al efecte placebo. No es cert, te una força superior.  No sols ens fa mes portadors els mals moments, si no que ens cura de malalties del cos i de la ment (ja no goso a dir del esperit). Tot i això, cap religió, cap sistema sanitari, quasi cap filosofia ni ciència s'interessa per investigar la influència que te la fe en nosaltres. Hi ha por al que es trobi ? Estic segur que la resposta esquerdaria la realitat en que estem tant segurs.



divendres, 12 d’abril del 2019

Carreroles de casa.

De vegades sembla que no calgui donar-li importància a les carreroles si neixen davant de casa, i potser son les que mes hem d'agrair.

dijous, 11 d’abril del 2019

No volem.

Sovint ens passa que sabem mes el que no volem que el que volem. Es una mala pràctica viure a la contra, però si no hi ha mes remei, al menys, això ens situa on som.

dimecres, 10 d’abril del 2019

Flors.

CANÇÓ DESPRÉS DE LA PLUJA

El vent juga amb el molí
i amb la rosa desclosa.
Matinet matí,
no ballis amb la calitja.
A l’escarabat bum bum
les ales li frisen.
Les flors de la perera
riuen i riuen.
Una mica de cel blau,
una mica mica.
El núvol empeny el núvol
i llisca que llisca.
Qui puja la muntanya?
El caragol que treu banya.
El sol s’encén i s’apaga,
albó, romaní, argelaga.
El sol s’apaga i s’encén,
farigola, romeguer.
El sol és aquí,
entre la rosa i el molí.
Matinet matí,
les bruixes es pentinen.
El sol és aquí.
Ai! Que es menja la calitja!

Bartomeu Rosselló-Pòrcel

dimarts, 9 d’abril del 2019

El ferro.

Acollats a algunes parets hi han ferros per lligar als animals. La utilitat s'ha perdut, però apareixen com un record visual. Son com els apèndix de les cases : parlen d'una antiga funció que no tornarà.

O si ?

diumenge, 7 d’abril del 2019

Radars de carretera.

HI han coses a la vida que son com radars de carretera. Llocs, persones, activitats que en un moment donat ens han donat un ensurt.

Cal mantenir present els radars de carretera de la vida, no fos cas que ens tornessin a posar un altra multa...

dissabte, 6 d’abril del 2019

Ànecs.


Un ànec i una oca
damunt d’una roca
embullen la troca
i toca a qui toca.
Ni l’ànec és soca
que sembli una lloca
ni l’oca és tan oca
que arribi a tanoca.

MIQUEL DESCLOT

divendres, 5 d’abril del 2019

Preu i valor.

Hi han coses que no costen res i no els hi donem valor.

Hi han coses que no valorem per que no coneixem prou.

dijous, 4 d’abril del 2019

Clar al bosc.

De vegades trobo a faltar la natura. El contacte amb el terra, l'olor dels arbres, els sorolls, el vent ... 

Sovint, després d'aquesta sensació, miro al cel i recordo : si, encara es aquí.

dimarts, 2 d’abril del 2019

La muralla.

Les muralles impedeixen que el que està fora pugui entrar, però tanquen al que es dins.

dilluns, 1 d’abril del 2019