Anhelosa de vida,
em recolzo a l’ampit de l’horitzó
i amb cor esvalotat crido la primavera,
matins clars amb cirerers florits;
m’allunyo de llums d’hivern
que crepiten com incendi dins del pit,
esdevinc ocell que pacient espera
l’arribada de dolços fruits.
Engalano l’esperit d'il·lusió
i espargeixo llavors d'esperança arreu;
si ràfegues de vent gosen atemorir-les,
esquivo rabent les ventades
mirant flors blanques i cel amorosit;
res no és tan perfecte,
com la tendresa d’un cirerer florit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada