dijous, 30 d’abril de 2020

Pastis.


Durant els dies de confinament s'han fet molts pastisos. Com moltes pastisseries estan tancades, la gent ha tingut que fer-se els pastisos.

En moltes celebracions, com es lògic, no hi han hagut regals, però si pastissos fets, amb millor o pitjor traça, amb molt bones intencions. D'alguna manera, s'ha recuperat allò de fer-se un mateix les coses i compartir-les o regalar-les als altres. Al final, el que s'està regalant es el propi temps i una cosa petita que s'ha perdut en la nostra societat : la intenció.

Pensaràs que la intenció no s'ha perdut mai, però parlo d'una intenció diferent, primordial, màgica : la intenció que es posa en una cosa feta per nosaltres mateixos per regalar a algú altre. Aquella intenció que fa que part de nosaltres mateixos quedi en allò que fem. Pura màgia simpàtica, es una cosa que no trobaràs mai en res comprat, per perfecte o deliciós que sigui.

Quan el mon es para, de vegades surten coses bones.

dimecres, 29 d’abril de 2020

Clau.



Els llibres son una clau poderosa que obren portes en la teva ment.

Amb quines claus obres les teves portes ?

Quins llibres te les donen ?

La gent no podem decidir el que volem, però les coses que fem sembren llavors.

Les eleccions no son mai innocents.

dimarts, 28 d’abril de 2020

Creative Commons.


I en un mon ple d'egoisme, va i surt això !

I no  sols Creative Commons : GPL, Apache, LGPL, BSD, Mozilla, FreeBSD, Zope... i un munt mes !

Es una llum d'esperança, que el pensament i el seu fruit, es puguin compartir lliurement. 

Seria fabulós que el coneixement que generem, com a societat i que paguem entre tots, tingués alguna mena de forma de compartir-se. Els coneixements tancats no fan créixer res, però els coneixements compartits, enriqueixen la societat per que enriqueixen les persones que la formen.

Aquest dies, han estat molts centres educatius de pagament que ha compartit els seu material de franc. Es un bri d'esperança.

Demana coneixements compartits.

Comparteix coneixements.

dilluns, 27 d’abril de 2020

Cirera.


Visc en un lloc on creixen cireres a les parets.

Visc en un lloc en encara hi ha gent que somia.

Potser no està tot perdut.

diumenge, 26 d’abril de 2020

No para.


Noè mira, poruc, per l´ull de bou.
L´aiguat no amaina.
Ja es nega el pic més alt de la muntanya.
No es veu ni un bri de verd,
ni un pam de terra.

Senyor, per què no atures aquest xàfec?
Minva el gra i el farratge
i les bèsties es migren a les fosques;
totes -te´n faig aposta-
deuen pensar el mateix:
I mentrestant els peixos se les campen!
Jo tampoc no m´explico el privilegi.

Ja no donem abast tapant goteres;
i en dos indrets de la bodega
la fusta m´ha traït: traspua
a despit del betum.

Fa trenta dies que plou massa!

Noè cercava el cel per la lluerna
i veia la cortina espessa de la pluja.

La família, ho saps prou, no se´n fa càrrec.
Els fills em planten cara, rabiosos,
les nores xafardegen i no sirguen,
els infants, sense sol, s´emmusteeixen.

I la dona, ui la dona!,
em fon, de pensament, amb la mirada.

Tanta humitat no em prova:
garratibat de reuma,
què valc, Senyor?
I, a més, el temps pesa qui-sap-lo:
ja en tinc sis-cents de repicats!

Prou mullader, Jahvè, repensa´t!
Que el bastiment, de nyigui-nyogui,
poc mariner, sortí d´una drassana
galdosa, a fe!
i el costellam grinyola, es desajusta.

No m´ennaveguis més, estronca
les deus de la justícia
i engega el sol de la misericòrdia!
Ja fóra hora d´estendre la bugada!

Ben cert que ets Tu qui fa i desfà les coses;
i per amor de tu suportaré el que calgui.
Només volia dir-te
-i sé per què t´ho dic-
que aquest país no és per a tanta pluja,
i el llot no adoba res:
cria mosquits i lleva febres.
Caldrà refer els conreus i escarrassar-se.
Som quatre gats malavinguts
i m´estic veient una muntanya...

Vingué aleshores un tudó tot blanc,
però ensutzat de colomassa,
i s´aturà a l´espatlla dreta
del vell senyor almirall,
el qual, amb la mà plana,
oferí quatre veces a l´ocell amansit.
En aquell temps ningú no s´estranyava
de res.
Vegeu la Bíblia.

Pere Quart

dissabte, 25 d’abril de 2020

Sort.


Hi ha qui fa amulets, qui posa sargantanes, qui creua els dits, qui toca fusta...

Tant se val, tot funciona. 

Quan un creu que una cosa li anirà be, guanyes seguretat. Potser no te'n sortiràs del tot, però si mes no, la predisposició es mes bona.

Creure es la mitat de la feina.

divendres, 24 d’abril de 2020

Big brother.


Les dictadures sempre ens volen vendre que tot el que fan, ho fan per 'salvar al poble'.

Res mes lluny de la veritat, ja que el primer que fan es retallar els drets civils, que es una atac directe al poble. Si el poble no te llibertat, no es pot queixar, no els pot acusar, esdevé oprimit i ells esdevenen opressors.

La retallada de drets civils que estem patint fa pinta de no aturar-se. Control de la posició de tothom amb els mòbils, restriccions de la mobilitat, control per bluetooth de les persones amb que ens relacionem, lliure circulació, censura en els mitjans de comunicació, rodes de premsa preparades... Costarà molt tornar a ser on erem, i que consti, que on vam ser, la cosa ja no pintava massa be.

Caldrà emprendre aquest nou repte : per que salvar-nos d'una malaltia a costa d'emmalaltir encara mes la nostra societat, es una derrota en tota regla.

dijous, 23 d’abril de 2020

Sant Jordi.


A L'ESBART DE SOS POETES

Niuada de calàndries, poetes de ma terra,
jo enyoro vostres càntics d'amor, dintre la mar;
avui que el maig aboca ses flors pel pla i la serra,
ai!, qui us sentís a l'hora de l'alba refilar!

Qui pogués amb vosaltres volar per les rouredes
que beuen les suades de l'aspre Pireneu,
i vora els banys de cignes d'aqueixes pollancredes
descabdellar lo somni que és vida del cor meu!

Ja es deuen prats i ribes cobrir de verds domassos,
cada turó amb la vesta de flors que més li escau,
la santa primavera per rebre entre sos braços
que amb nuvials adreços hi baixa del cel blau.

Per eixos camps que fiten los lladoners i saules,
lo fenc ja trau espiga, les pomeredes flor?
Les Coromines mostren a regadiues taules
fajols que es tornen plata, forments que es tornen or?

I el cànem que el desembre veurà de la filosa
rajar al fus, fusada tornant-se el fi moixell?
I el pèsol de flor blanca parenta de la rosa,
i el llir de flor vermella germana del clavell?

Vermellegen per eixos restobles les roselles?
La clavellina enrama finestres i balcons?
La barretina encara floreix al costat d'elles,
com flor de Catalunya que esclata sobre els fronts?

Lo rossinyol que canta, la tòrtora que plora,
a fer-li ses albades són gaire matiners?
Tornaren-li orenetes al porxo que s'enyora?
Ja van engarlandant-se de roses los rosers?

Ja deu brodar lo Gurri son riberal alegre
perquè a jugar-hi a estones davallin los infants,
i les bardisses cloure la boca del Gorg Negre
perquè el bram de l'abisme no esglaï els caminants.

Les serres, que es coronen de núvols i d'estrelles,
de neu sa vesta a esqueixos ja donaran al Ter,
restant-hi claps encara, com escamot d'ovelles
que delma cada dia la mà del carnisser.

Com deu alçar Casserres sa bizantina torra
per veure Saladeures i el vell cloquer de Vic!
Lo Ter que envers Girona marradejant s'escorre
se'n porta gaires pedres del seu mural antic?

Castells de Sabassona, d'Orís i de Centelles,
gegants d'altres centúries, encara alçau lo front?
Podré tornar a veure-us, masies i capelles
d'on raja amb l'amor patri la fe com d'una font?

Sant Jordi, guarda encara ses Lloses gegantines,
sepulcre de reis celtes o de llurs déus altar?
Ripoll, com altre fènix, renaix de ses ruïnes,
o l'arbre de la pàtria s'acaba d'esbrancar?

I l'arbre que us abriga, com deu ja fer bona ombra,
ornat de nou brancatge son tronc ja revellit!
Los raigs del sol, com deuen jugar amb sa resombra,
com vol de papallones per un verger florit!

Me'n guarda de mos somnis algun d'aletes blanques?
Volaren tots com fulles que escampa la tardor?
Les caderneres troben un niu entre les branques;
mos càntics per niuar-hi trobaren algun cor?

Almenys oint los vostres d'amor i jovenesa,
de l'aigua al dolç murmuri, qui somniar pogués!
Mes ai!, fuig com la vida ma nau pel vent empesa,
qui sap a l'ombra dolça si ens hi veurem mai més!

Què amargues són, què amargues d'aquesta mar les ones
per qui nasqué en la terra i en un bressol florit!
dolç aire de la pàtria que a tots la vida dones,
per què a mi sols tes ales m'allunyen del seu pit?

Niuada de calàndries, poetes de ma terra,
jo enyoro vostres càntics d'amor, dintre la mar;
avui que el maig aboca ses flors pel pla i la serra
cantau, cantau vosaltres, deixau-me a mi plorar!

Jacint Verdaguer

dimecres, 22 d’abril de 2020

Temps.


El temps pot malmetre el mitjà, però la serenor encara hi es.

Hi han missatges que traspassen el temps.

I encasa mes quan en tenim necessitat.



dimarts, 21 d’abril de 2020

Modernisme.


De totes les corrents arquitectòniques, el modernisme te el atractiu d'agafar les formes de la natura.

No es estrany que cridi tant l'atenció. 

Tornarà algun dia un tipus de modernisme ?

diumenge, 19 d’abril de 2020

Coses rares.


Visquem temps estranys on passen coses estranyes. 

Es temps de canvis.

Temps on res tornarà a ser el que era.

Dolors de part en una societat que no sap que donarà a llum.

Només les persones arrelades en sí mateixes poden aguantar la riuada.

dissabte, 18 d’abril de 2020

Presò.


Hi han caragols que no s'escaparàn, per que la seva closca es mes gran que els barrots de la presó que els tanca.

A moltes persones els hi passa el mateix.

divendres, 17 d’abril de 2020

New order.


Sovint, en la història de la humanitat s'ha parlat de un Nou Ordre (si, amb majúscules), desconfia.

La natura, que es la nostra mestra, no parla de nous ordres, si no de nous equilibris.

Això significa prendre consciència de que tot es dinàmic, que ningú està al capdamunt de res, que res no serà igual, que se'ns brinda una nova oportunitat.

Aprendrem ?

dijous, 16 d’abril de 2020

Moires.


Els grecs creien que les Moires teixien el destí dels homes.

Aquesta concepció fatalista, es només la ignorància del sentit de la vida i el pensament de que no podem fer res per canviar-ho.

No t'ha de fer por triar.

dimecres, 15 d’abril de 2020

Foc amic.


Es considera foc amic aquell que, disparat amb la voluntat de fer mal al enemic, acaba ferint al company.

Abans de donar un consell, pensa si va ben adreçat.

dimarts, 14 d’abril de 2020

Trotuga.



Sovint pensem que la tortuga es una animal molt dur. 

No es així : la tortuga es un animal feble amb una closca molt dura.

Les nostres defenses també ens defineixen.


dilluns, 13 d’abril de 2020

Gall.



Gall que cimeges en la torre més alta,
heus-me aquí en la partió de la nit i l'aurora.
En la nit del temps crida sempre el teu cant.

Temps difunt, temps difunt, et veig
com un riu allargant-se en la fosca.
De la terra sóc hoste inexpert,
sempre en exili, dintre meu,
mirant les aigües entre murs
de la ciutat abandonada.

Gall que cimeges en la nit,
gall salvatge endinsat
en la boscúria espessa -qui no es mou
de la ribera trista, contemplant
el pas feixuc de l'aigua morta,
mai no et veurà ni sentirà el teu crit.

Però el bon caçador que es lleva
a l'hora greu entre la nit i l'alba,
sent la crida en el bosc,
ple de secretes aigües vives,
i pren el camí que duu
cap a la veu intacta.

Penell tocat per l'aurora,
al cim de tot de la flama,
pausadament gira el gall.

Joan Vinyoli

diumenge, 12 d’abril de 2020

Taronges.




Taronges!
Altes a l'arbre !
Burlant-se dels famolencs!

Homer Simpson


Les bèsties de les faules d'Esop, estarien encantades amb els arguments del Homer.

Potser per que el reflex en el mirall de la societat, retorna la mateixa imatge que llavors.

dissabte, 11 d’abril de 2020

Meditació.


Hi han eines, que per properes, no valorem.

La meditació es un regal que et fas.

No te'l perdis.

divendres, 10 d’abril de 2020

Colonització.


El ser humà somia amb colonitzar nous mons per sobreviure, per no posar tots els ous en el mateix paner, per trobar nous recursos, per evolucionar i no extingir-nos.

El virus somia amb colonitzar nous mons per sobreviure, per no posar tots els ous en el mateix paner, per trobar nous recursos, per evolucionar i no extingir-se.




dijous, 9 d’abril de 2020

Bosc.


Tanca els ulls i ves al bosc.

La nostra font de pau.

La nostra casa.

Respira.

Pau.



dimecres, 8 d’abril de 2020

Sabata.


La nena no hi es : ha perdut la sabata.

El 'cole' està tancat amb una sabata de nena a la reixa.

A la nena tant li fa : està a casa amb els seus pares i no necessita sabates.

dimarts, 7 d’abril de 2020

Tecnología.


Quan savis i tècnics molt assenyats discuteixen sobre les perversions de la tecnologia, no hi ha dia que l'esperit humà no en faci bon us.

Les tecnologies son neutres.

Les defineixen les persones que les utilitzen.

dilluns, 6 d’abril de 2020

COVID-19


I va venir una cosa petita que només sap destruir per sobreviure, destrossant, trencant, manllevant parts d'un esser viu al que no aporta res i del que viu com un carronyer, sempre famolenc, sempre amb ànsies de mes, sempre disposat a arribar mes lluny per arrasar-ho tot.

El ser humà no te límits.

Gaia.

diumenge, 5 d’abril de 2020

Carbó.


No t'equivoquis.

El carbó mes fred, guarda l'escalfor de la flama mes calenta.

Només cal un llumí per encendre-ho tot.

dissabte, 4 d’abril de 2020

Els senyors de certa edat.


Els senyors de certa edat
ja tenen llur candidat:
Wenceslau Maria Dutrem,
ara sí que tremparem!

Inventor de l'Erotyl,
que enlaira el membre viril,
un dia que feia vent
va fer aquest descobriment.

Barrejant fils de sotana
amb collons de sargantana,
dues unces de placenta
i un raget d'aigua calenta,
per comprovar els seus efectes
en dóna a qualques subjectes.

Tantost el tasta el porter
que ja prenya a sa muller.

El del principal primera
prenya dona i portera.

El del principal segona
se'n va de cap a la xona.

El senyor del primer pis
dóna pel cul a un Lluís.

A don Amadeu Hurtado
se li aixeca amb desenfado.

A en Maluquer i Viladot
se li revifa el ninot.

El cabdill dels esquerrans
no l'ajup ni amb dues mans.

A en Pellicena i Camacho
li branda com la d'un matxo.

A don Pere Coromines
li brollen dotze sardines.

Don Francesc Cambó i Batlle
se la passa per l'espatlla.

En Civera Sormaní
no se'n sabia avenir.

Fins i tot don Pere Rahola
porta en carro la titola.

I fins don Francesc Macià
se'n va a casa La Mamà.

El món d'un a l'altre extrem
canta l'èxit d'en Dutrem.

I li porten amb safata
una cigala de plata.

Josep María de Sagarra

divendres, 3 d’abril de 2020

Granota.


La elegància de la natura arriba, de vegades, a extrems que semblen extravagants.

Ella pensa que es molt normal.

Com tothom.

dimecres, 1 d’abril de 2020

Amiant.



Dies de confinament.

El amiant del mercat ja no hi es. En queda el tram central.

Alguna cosa em diu que no ha estat casual.

Quina sort tenim de que els polítics vetllin per nosaltres !