Bosc de tardor.

Tardor

Benvinguda llum quan no és estació
sinó força que de dintre fuig
per explorar nous camins defora.

Moments incrustats descansen
i l’estiu se’n vola ben amunt
i una fulla ve a despertar-me.

Cau com ploma al meu damunt
daurada, vermell profund,
i d’una lleugeresa extrema.

M’impregno de bosc,
de molses i pins,
de líquens i terra,

i el crec-crec de les branques
que fan el llit als turons
els musica la calma.

Mentrestant, deixar fer la natura
i fer el camí discretament
per no molestar la vida.

Marina Antúnez