Una estrella acabada de néixer va prendre entre els seus braços de llum a una cuca de llum que volava en l'espaiós jardí de la nit. Ets tan petita, li va dir, i la teva llum és tan feble !
La cuca de llum es va aturar sobre el full d'una prunera baixant el cap perquè la seva germana no sabés de la seva tristesa.
Ets tan plena de llum -li va dir llavors amb un fil de veu- i va afegir: ... i no obstant això, germana meva, tan cega. La mida de les coses, ¿pertany a el regne de l'espai o a el regne de la Essència? No importa que tan gran ets tu, i com de petita sembli jo, el que sí és important és que totes dues som portadores de llum. Deixa les teves petjades gegantines en l'incommensurable cel; a mi em n'hi ha prou amb il·luminar el sender dels petits insectes voladors perquè en els seus viatges nocturns no siguin atrapats per teranyines i altres perills. Cadascun ajuda segons la llum que posseeix, no interessa la magnitud o petitesa de el servei. El que sí que és important és que aquest sigui el producte de la llum que cada un té en el seu cor.
La font és la mateixa.
Nasrudin
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada