Era un gat que tenia set vides.
La primera s’acaba de seguida.
La segona li va costar molt més,
però fou veloç com un tren exprés.
La tercera que se’l va endur d’aquí
s’amagava en un maleït verí.
En la quarta vida, molt teatral,
va caure al fons d’un pou del brocal.
Humana fou la fi de la cinquena:
va llanguir d’amor, va finar de pena.
Amb la sisena mort tot és boirós,
però s’hi sentien lladrucs de gos.
I finalment, l’últim estratagema:
salvà la setena amb aquest poema!
Marcel Riera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada