dijous, 28 de febrer del 2019

El camí inesperat.


Des de dalt del Castell de la Pobla de Claramunt, hi baixa un camí, a la vora d'un cinglera, que potser no hagués pres si no fos per tu. Es un camí estret, d'aquells que ens agraden. Ni massa senzill ni massa dificultós, amb bones vistes, amb el perfum de les plantes de avui i la promesa de d'aromes y flors per venir.


El camí s'intueix endinsant-se un bosquet llunyà on pot girar a la dreta o l'esquerra. Tant se'n fa. Tenim la certesa de que ens anirà be, amb la seguretat de que un camí transitat per senglars no ens deixarà en una situació difícil. Baixem decidits, guiats per una companya estimada que es creu salvatge i valerosa. Recorrem la senda i de vegades tenim la temptació de baixar per on no toca i escapar de les passes marcades, o de fer drecera per camins esquerps que semblen portar-nos massa de pressa a algun lloc poc clar. Tots dos continuem serenys triant la trencada mes per instint que per reflexió profunda, per que la intuïció sovint està carregada d'un seny que la lògica no compren.

Baixem als camps d'ametllers. Ja esclaten les flors. Sentim la llum del sol a la pell i un aire de primavera avançada que fa agradable el passeig. Tu tafaneges vora el bancal i jo tasto alguna ametlla que va quedar l'any passat a les branques. Reprenem el camí. Ara bordejant els camps, després, mansament,  en un camí mes ample.

Son 35 anys de fer camí plegats. Ens coneixem les passes. Hem fet camí sota la pluja, el sol i la neu, sota dies pesats de bromes de plom, dies gloriosos de primavera i fosques nits d'hivern amb la claror de lluna, llargues tardes d'estiu, meravelloses nits estelades, matinades de rosada... no hi ha temps que pugui recordar que no hagi fet camí amb tu.

I en aquest camí, en alguns moments estranys, en aquells instants delicats, el temps es para, deixa de còrrer, i no sembla existir res mes en el mon. Llocs amagats en la fina línia del temps, fets només per que ens hi quedem. Es llavors quan realment estem vius, per que no compten ni hores ni segons, només per la màgia d'estar junts.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada