El primer i millor efecte de la oració (no es l'únic) es parar la ment de mono. No es un efecte menor. Tampoc cal orar per aconseguir-ho. N'hi ha prou amb un mantra o repetint qualsevol lletania.
Però per que la oració te tants adeptes ? Fàcil : te mes potencia per que el creient pensa que ve de Déu, o encara mes: que el vincula amb Déu. Per tant, en la ment del devot, tindrà mes força. La trampa està precisament aquí. Això dona a la oració un plus d'avantatja basat amb el placebo evident de la confiança del seu origen, però al mateix moment, limita la comprensió del que passa i com passa. Quant un mateix no es causant d'una cosa, la causa esdevé externa e incontrolable.
Moltes son les virtuts de l'oració, però mes grans son els seus perills.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada