dissabte, 1 de febrer de 2020

Imbolc.

Tornem a ser aquí. Tot i que no ho vegis, demà es el Imbolc, la Candelera .

Però tant si la Candelera plora com si no, es la festa de la llavor, del neixement de les coses noves d'aquest any. I també de la plenitud de la tardor, de la glòria del estiu, del goig de la primavera. Res no existeix sense l'Imbolc.

Plantem, en la terra negra, llavors, somnis, esperances, desitjos, anhels, fins i tot records !

Adobem i cuidem la llavor !

Somniem per despertar-la !

Avui cal dormir amb la intenció i la il·lusió dels nous propòsits i llevar-se amb la certesa : la llavor ja ha despertat. 

Literalment. Es feia així : cal anar a dormir pensant en el que hem plantat per despertar la llavor en nosaltres.

Bona collita.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada