Arròs.

Un Mestre va deixar a un dels seus deixebles un arrossar per que el cuidés durant tres anys. Quan el primer any va arribar al seu terme, el Mestre va anar a veure el camp i la collita havia estat molt bona, ja que el deixeble havia proveït a la terra de l'aigua que necessitava. Va transcórrer un altre any, i va resultar que la collita va ser més abundant que l'anterior, ja que el jove havia abonat convenientment el camp. Quan el tercer any va finalitzar, el Mestre es va dirigir a l'arrossar per veure els resultats obtinguts. Però resulta que el deixeble, entusiasmat amb el produït en l'any anterior, va abonar massa la terra que va donar moltíssim arròs però tan petit i fràgil que no servia per a comerciar amb ell. En realitat, va ser una collita inútil, i el treball realitzat no va donar cap fruit.
Llavors el Mestre va dir al seu deixeble: "Així passa amb les persones. Enforteixes algú quan l'ajudes una mica. Però si l'ajudes massa, el debilites."

Conte sufí.