Elefant.

En l'Antiguitat, vivien sis homes cecs que passaven les hores competint entre ells per veure qui era el més savi. Exposaven els seus sabers i després decidien entre tots qui era el més convincent.
Un dia, discutint sobre la forma exacta d'un elefant, no aconseguien posar-se d'acord. Com cap d'ells havia tocat mai un, van decidir sortir a l'endemà de la recerca d'un exemplar, i així sortir de dubtes.
Posats en fila, amb les mans a les espatlles de qui els precedia, van emprendre la marxa enfilant el camí que s'endinsava a la selva. Aviat es van adonar que estaven a la banda d'un gran elefant. Plens d'alegria, els sis savis cecs es van felicitar per la seva sort. Finalment podrien resoldre el dilema.
El més decidit, es va abalançar sobre l'elefant amb gran il·lusió per tocar-lo. No obstant això, les presses van fer ensopegar i caure de cara contra el costat de l'animal. "L'elefant va exclamar és com una paret de fang assecada a el sol".
El segon va avançar amb més precaució. Amb les mans esteses va anar a trobar els ullals.

"Sens dubte la forma d'aquest animal és com la d'una llança!"
Llavors va avançar el tercer cec just quan l'elefant es va girar cap a ell. El cec va agafar la trompa i la va resseguir de dalt a baix, notant la seva forma i moviment. "Escolteu, aquest elefant és com una llarga serp".
Era el torn de la cambra savi, que es va acostar per darrere i va rebre un suau cop amb la cua de l'animal, que es movia per espantar els insectes. El savi va agafar la cua i la va resseguir amb les mans. No va tenir dubtes, "És igual a una vella corda" exclamo.
El cinquè dels savis es va trobar amb l'orella i va dir: "Cap de vosaltres ha encertat en la seva forma. L'elefant és més aviat com un gran ventall pla ".
El sisè savi que era el més vell, es va encaminar cap a l'animal amb lentitud, encorbat, recolzant-se en un bastó. De tan doblegat que estava per l'edat, va passar per sota de la panxa de l'elefant i va ensopegar amb una de les seves gruixudes potes. "Escolteu! Ho estic tocant ara mateix i us asseguro que l'elefant té la mateixa forma que el tronc d'una gran palmera ".
Satisfeta així la seva curiositat, van tornar a donar-se les mans i van prendre una altra vegada la senda que els conduïa a casa seva. Asseguts de nou sota la palmera que els oferia ombra reprendre la discussió sobre la veritable forma de l'elefant. Tots havien experimentat per ells mateixos quina era la forma veritable i creien que els altres estaven equivocats.