Poema.

Plaer de viure, d’estar
asseguda i contemplar
com cau la tarda.

Tarda d’un gris lluminós
ara que el dia s’allarga.
I ser feliç com Epicur

amb el poc que vull
al meu abast.

I, en no esperar

ja res d’un més enllà,
no tenir por de la vida
ni de la mort.  

Montserrat Abelló