Llac.
A UNA DONZELLA
No saps encara quin demà t'esperai tombes a l'ahir, ja desaprès,tes espatlles de neu, sense altre pesque l'ombra de la teva cabellera.
Com, aturat d'un llac a la ribera,el vent no el vol per cap afany malmès,tampoc no vull que, massa d'hora oprès,ton cos llangueixi en la gerdor primera.
Així la sorda conspiraciód'amor i mort no es vulgui abatre encarasobre el teu dia ardent i trescador;
i que, en topant la senectut avara,en el record jo pugui veure encaratos ulls, encís d'un món sense dolor.
Josep Carner
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada