El Bou.

Llaura el bou el prat,

mes no de bon grat.

Els fruits.

Una vida sense amor es com un arbre sense flors o fruits.

Jalil Gibran

56.

La vuitena pell.

56. LU / EL VIAJERO

Trigramas:
Superior: Li, Lo Oscilante, Fuego
Inferior: Ken, La Inmovilidad, la Montaña.

La montaña (Ken) se mantiene inmóvil; sobre ella, flamea el fuego (Li) que no se detiene. Por eso no permanecen juntos. Forasteros, la separación es lo propio del viajero.

Arcà 56 : el pelegrinatge.

El bosquet del torrent.

L'aparent caos es només aparent. Si un es fixa en els detalls, es revela l'ordre. En quasi totes les coses aparentment caòtiques hi ha un pauta, una seqüència, una lògica. El caos només està en el observador que no compren.

Esperant la primavera.

Els arbres, assedegats del hivern, amb les fulles preparades per sortir, paren i esperen :

l'aigua i la primavera.

Març.

MARÇ

Pel març estrenarem la primavera,

la primavera que la sang altera. 

Serà el moment de veure com arreu 

s’imposa el verd a qualsevol conreu, 

com l’aire, que és més clar i més lluminós, 

porta el perfum de les primeres flors, 

con tornen els ocells que van fugir 

per passar el seu hivern molt lluny d’aquí,

com tota cosa a poc a poc reviu

i ja anuncia l’esclat de l’estiu 

i com, sense saber ben bé el perquè,

amb qualsevol fotesa fem el ple.

És el prodigi del temps renovat

que se’ns emporta amb el seu dolç embat.

Pel març la primavera estrenarem

i amb calma i bon humor la gaudirem. 

Miquel Martí i Pol

Pensaments.

Pensaments nous, pensaments arrencats, pensaments alegres, pensaments tristos, pansaments pansits, pensaments bigarrats,
molts pensaments...

Arús.

Biblioteca Pública Arús en el seu aniversari :

A la Wikipedia.

A la web.

Qué puc fer per ser feliç ...

Que puc fer per ser feliç, feliç un altre cop, feliç ara mateix, estar bé amb mi mateix ...

La recerca de la felicitat en temps de Google, ens porta a pensar que la felicitat es un fi, en lloc de una conseqüència. 

Cal no confondre's.

Card de polígon.

La bellesa no discrimina.

Tant se val que sigui la flor d'un card de polígon.

Aries.

Aquesta es un altra festa que es perd en el temps. La nit i el dia duren el mateix i la primavera comença. No es una festa fixa, ja que tot i ser una festa solar, variava el dia de la seva celebració.

Com totes les festes naturals, diferents cultes se'n han apropiat  i el cristianisme la assimila a la Pasqua, tot i que, per diferents raons, no sol coincidir exactament en el temps.

Es el sorgir de la primavera, la vida despertada en la Candelera que s'obre pas amb força. Temps de creixement, empenta, fertilitat, vida desbordada, temps de joventut, promeses de futur, mentre la natura es mostra amb tota la seva capacitat creadora. Es el temps de Aries. El crit de la natura per la força de la vida que desborda. L'alegria de sentir-se vius.

Pasqua, Equinocci, Ostrara, Attideia romana, Hanami japonés, Marzanna rusa i polaca, Eostre, i tantes mes... 

VIDA.

El fanal.

Hi han persones, idees, il·lusions, esperances, que son fanals en carrers foscos. Cal saber quin son els teus i no perdre'ls de vista.

El primer lliri.

Aquest camí tan fi, tan fi,
qui sap on mena!
És a la vila o és al pi
de la carena? 
Un lliri blau, color de cel, 
diu:- Vine, vine! 
Però: - No passis – diu un vel
de teranyina. 

Josep Carner

Groc.

Les petites flors.

A veces sorprendemos la estación en un día en que ella no venía a quedarse del todo.

Ramón Gómez de la Serna
'Greguerías'

L'essencial.

L'essencial es invisible als ulls.

L'aigua.

“El agua anda descalza por las calles mojadas.” 

Pablo Neruda

Ser feliç.

Si vols viure feliç, no t'ha d'importar que et creguin ruc.

Sèneca.

Graffiti.

Cardomella a Gràcia.

En una porta del barri de Gràcia, trobo la cardomella.

Agraït a la persona que te el detall de posar-la.

Una mica mes de llum al mon.

Boixos de ciutat.

De vegades ens sentim fora de lloc, com els boixos de ciutat, però cal recordar sempre el que som.

Dos panys i forrellat.

Sovint he sentit a parlar de tancar alguna cosa amb dos panys i forrellat. Això només te sentit per pertinences materials. Per a la resta no val. La autoestima, l'orgull, l'amor, l'esperança, les il·lusions, la serenor... tot es viu, tot evoluciona, i no es bo tancar el que només existeix si canvia.

El Cadí.

Hi han muntanyes de les que no cal dir res.

S'expliquen soles.

Dos dies de l'any - Versió.

Només existeix l'ara.

Res mes.

Per això només es ara que estimes, creixes, fas, vius, somies, plores, creus, imagines, dubtes, rius, revius, veus... potser caldrà limitar-ho només al que ens sigui bo.

El castell.

Les obres humanes poden durar molt temps, però no eternament.

Tot es canvi.

Ni tan sols podem estar segurs que els ametllers segueixin florint dins de 10.000 anys.

La Foixarda.

El bosquet proper a Pobla de Claramunt es ple de foixardes.

Flor discreta, te virtuts remeieres, i es pot trobar per tot el mediterrani, en sols calcaris i secs.

El bosc d'avellaners.

El cos te que estar el moviment,

la ment en pau i

l'ànima diàfana com un llac entre altes muntanyes.

Carrer de les Guilleries.

I de cop, apareix això.

El niu del diamant.

Podria ser a la vora d'un riu, al llindar d'un clar del bosc, al fons de la vall o al mig dels parts. Però no, es a la Plaça del Diamant. Algun ocell ha decidit anar a viure a ciutat, i que tant li era el soroll de la canalla jugant a futbol, el concert de tarda de guitarres, la visita guiada al búnquer o fins i tot les nits de revetlla a la plaça. Un ocell ha triat la plaça i conserva el seu anonimat. Ja se sap : la gent de ciutat mai mirem amunt.

El llosat vell.

Els llosats vells son una categoria en si mateixos. La pluja, el sol, els vents i les tronades, han anat dibuixant en la seva pell el testimoni dels dies que han passat. Fongs i liquens donen color a les pedres i fan que el llosat sigui quelcom viu, mig orgànic. Per això, si un bon dia una llosa decideix canviar de lloc, no ens ha d'estranyar, simplement ha decidit jeure en un altra postura.

Carrer Puigmartí

Música per persones, música per animals.