Els llosats vells son una categoria en si mateixos. La pluja, el sol, els vents i les tronades, han anat dibuixant en la seva pell el testimoni dels dies que han passat. Fongs i liquens donen color a les pedres i fan que el llosat sigui quelcom viu, mig orgànic. Per això, si un bon dia una llosa decideix canviar de lloc, no ens ha d'estranyar, simplement ha decidit jeure en un altra postura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada