Podria ser a la vora d'un riu, al llindar d'un clar del bosc, al fons de la vall o al mig dels parts. Però no, es a la Plaça del Diamant. Algun ocell ha decidit anar a viure a ciutat, i que tant li era el soroll de la canalla jugant a futbol, el concert de tarda de guitarres, la visita guiada al búnquer o fins i tot les nits de revetlla a la plaça. Un ocell ha triat la plaça i conserva el seu anonimat. Ja se sap : la gent de ciutat mai mirem amunt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada