la hermosura dels termes lleidatans,
s’axeca un campanar fet per titans
ó per homes de rassa gegantina
Quan guayta cap avall, laygua vehina
del riu li dona espill y l’horta encants;
y guaytant cap amunt, toca ab les mans
y conversa amb la lluna y la boyrina.
Pugémhi, donchs…l’escala cargolada
qu’als ulls dona mareig y al cor neguit
sembla questigui des de’l cel penjada.
Y amunt, amunt, ¡ja ets dalt! ara, esperit,
si’t sents d’áliga’l cor, pren revolada
que ja ets a mitx camí del infinit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada