Avui ha fet un dia gris, habituals
diades de setembre s’han endut
tots els últims colors de vacances.
m’he passejat tot sol, cap al captard,
amb un jersei d’hivern i he resseguit
un fil d’escuma que venia , lent,
a morir de biaix per la badia.
De sobte, he recordat tots els recons
on també van morint figures teves.
No ha costat gens de fer-se fosc
i, ja camí de casa, m’han alenat
un vent fredíssim de tardor. La nit
m’ha dut cap a altres llocs secrets,
on hi ha, coberts de pols, però latents,
dolors mig diluïts pels nostros cossos.
Salvador Oliva
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada