Riu.

El místic Sufí Sheikh Farid, es dirigeix ​​cap al riu a prendre el seu bany matutí. Un cercador el va seguir i li va preguntar:

-Si us plau, espera un minut. Sembles tan ple del diví; però jo ni tan sols sento un desig per això. Sembles tan boig, i observan-te he sentit que ha d'haver alguna cosa en això. Ets tan feliç i extàtic i jo sóc tan desgraciat; però, tot i així, no apareix en mi el desig de buscar el diví. Llavors, què fer? Com crear el desig?

Farid va mirar l'home i va dir:

-Vine amb mi. Vaig a prendre la meva bany matutí. Banya't amb mi al riu i potser la resposta et pugui ser donada mentre et banyes. D'una altra forma, veurem després del bany. Vine amb mi.

L'home es va quedar una mica intrigat. Aquest Sheik Farid semblava una mica boig. Com anava a respondre mentre es banyava? Però ningú sap com actuen els místics, així que el va seguir. Tots dos es van ficar al riu, i quan l'home s'estava submergint, Farid va saltar sobre ell i el va enfonsar sota la superfície de l'aigua. L'home va començar a inquietar-se.
Quina mena de resposta era aquesta? Al principi va pensar que Farid estava fent broma, però després la cosa es va posar seriosa. No anava a deixar-lo anar! Es va posar a lluitar amb ell. Farid era un home molt pesat i fort i el cercador era molt prim. Però quan la teva vida està en perill... L´home prim va llançar a Farid a un costat, va saltar sobre ell i va dir:

-Ets un assassí? Què estàs fent? Sóc un pobre home. Només he vingut a preguntar com pot sorgir en el cor el desig de buscar el diví, i tu anaves a matar-me!

Farid li va dir:

-Espera. Primer unes preguntes. Quan t´empenyia cap avall i t´estaves asfixiant, quants pensaments havia en la teva ment?

L'home va contestar:

-Quants? Només un: com sortir a fora a respirar.

Farid va preguntar:

-¿Quant de temps va durar aquest pensament?

L'home va respondre:

-Tampoc això va romandre allà durant molt de temps, perquè la meva vida estava en perill. Pots permetre't el pensar quan no arrisques res. La meva vida estava en perill, fins i tot aquest pensament va desaparèixer. Llavors, el sortir fora de l'aigua no era un pensament: era tot el meu ser.

Farid li va dir:

-Ho has comprès. Aquesta és la resposta. Si et sents asfixiat en aquest món, pressionat per totes bandes, i si sents que res passarà en aquest món excepte la mort, llavors, el desig de buscar la veritat, o Déu, o com vulguis anomenar-lo, sorgirà. I això tampoc durarà molt. A poc a poc aquest desig deixa de ser un desig, es converteix en el teu ser. La set mateixa es transforma en el teu ser.

-T'he mostrat el camí  -va dir Farid-. Ara pots anar-te.