Enceta, el vell sol,
nova primavera
i surt herba jove
en tots els turons,
l’ hivern, quan s’ allunya,
va cantant sa pena
i diu que se’n va
a altres racons.
La formiga obre
una terra tova
i cerca, tossuda,
el millor dels brins.
L’ església espera
la negra oreneta,
escullen les flors
els millors vestits.
Estic amatent
per ser-hi a la festa,
despullant desitjos,
empaitant remeis.
Enceta, el vell sol,
nova primavera
i vol la poncella
un nuvi eixerit.
Com prego i demano
la nova incertesa,
el viure d’ esquena
als problemes certs.
L’ hivern com s’ allunya
i diu la velleta:
Que fugi de pressa,
que arribi l’ estiu!
Joan Josep Roca Labèrnia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada