La llum del capvespre te alguna cosa d'irreal.
Ni es de dia, ni es de nit. Hi veiem, però ja no amb claredat.
Aquesta llum ha servit d'inspiració a molts artistes. Sembla mes la il·luminació d'un somni inversemblant que la llum de la vigila.
En aquests dies de confinament, es com si fos la nostra única llum.
Tot s'ha fet irreal, nebulós, estrany.
Tot i això, es innegable el bonic efecte que aquesta llum te sobre totes les coses.
Si mes no, per fer-nos embadalir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada