Àliga.

Un bon dia o potser una nit

A prop d’un llac, em vaig adormir

Quan de sobte, sembla que va irrompre el cel

I del no-res surt una àguila negra.

Lentament, les ales es van estenent

Lentament el vaig veure girar

A prop de mi amb un batec de les ales

Com si caigués del cel, l’ocell va arribar a descansar

Tenia els ulls de rubí

I ploma el color de la nit

Al front brillant

L’ocell rei coronat portava un diamant blau

Amb el bec em va tocar la galta

A la mà em va relliscar el coll

Va ser quan el vaig reconèixer

Sortint del passat, em va tornar

Digues l’ocell, digues que em prenguis

Tornem a la terra d’abans

Com abans, en els meus somnis infantils

Per reunir-se amb estrelles tremoloses, estrelles

Com abans, en els meus somnis infantils

Com abans en un núvol blanc

Com abans d’encendre el sol

Sigueu un plujador i feu meravelles

L’àguila negra en un raig d’ales

Va tornar el vol al cel

Un bon dia o potser una nit

A prop d’un llac, em vaig adormir

Quan de sobte, sembla que va irrompre el cel

I del no-res surt una àguila negra

Un bon dia o era nit?

A prop d’un llac, em vaig adormir

Quan de sobte, sembla que va irrompre el cel

I del no-res surt una àguila negra

Un dia bonic, una nit

Al costat d'un llac, adormit

Quan de sobte

Sortint del no-res

Emergeix una àguila negra

Un dia bonic, una nit

Al costat d'un llac, adormit

Quan de sobte

Provenia del no-res

Allà sorgeix l’àguila negra

Un dia bonic, una nit

Al costat d'un llac, adormit

No provenia del no-res

Allà sorgeix l’àguila negra

Barbara.