Gripau.

Un dia, la rosa, va notar que als seus peus sempre estava un enorme i fosc gripau. En veritat no tenia res de bonic, amb el seu color opac i les seus taques lletges. A més, els seus ulls eren massa sortits i espantava a qualsevol. La rosa va comprendre que la gent no s'acostava a ella a per la presència d'aquest animal.

Immediatament, li va ordenar al gripau que se n'anés. No s'adonava que li donava mala imatge? El gripau, molt humil i obedient, va acceptar immediatament. No volia incomodar i llavors va marxar lluny.

Al cap de pocs dies, la rosa va començar a deteriorar-se. Les seves fulles i els pètals van començar a caure. Ja ningú volia mirar-la. Passava una sargantana a prop i va veure la rosa plorant. Li va preguntar què li passava i ella va contestar que les formigues estaven acabant amb ella. Llavors la sargantana va dir el que la rosa ja sabia: "Era el gripau qui es menjava les formigues i et mantenia bella".