Un pagès xinès es va anar a la ciutat per vendre la collita d'arròs i la seva dona li va demanar que no s'oblidés de portar-li una pinta.
Després de vendre el seu arròs a la ciutat, el camperol es va reunir amb uns companys, i van beure i ho van celebrar llargament. Després, una mica confús, en el moment de tornar, es va acordar que la seva dona li havia demanat alguna cosa, però què era? No ho podia recordar. Llavors va comprar en una botiga per a dones el primer que li va cridar l'atenció: un mirall. I va tornar a poble.
Va lliurar el regal a la seva dona i va marxar a treballar els seus camps. La dona es va mirar al mirall i va començar a plorar desconsoladament. La mare li va preguntar la raó d'aquelles llàgrimes.
La dona li va donar el mirall i li va dir:
-El meu marit ha portat a una altra dona, jove i bonica.
La mare va agafar el mirall, el va mirar i li va dir a la seva filla:
-No tens de què preocupar-te, és una vella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada