Creacions.

 Això no es un mono.

Si t'hi ficses be, ni tants sols s'hi assembla.

Es el teu cervell el que el recrea

(i no ho pots evitar).

Si això passa amb el que veus,

que creus que pot passar amb el que només imagines ?

Perdó.

Si necessites un amic imaginari que et perdoni,

probablement mai obtinguis la pau.

Si ets conscient dels teus errors,

pots fer alguna cosa per corregir-los.

Si no es així, sempre pots comprendre 

que es el que et va portar 

a fer les coses d'una determinada manera.

En qualsevol cas, 

el perdó només por venir de tu mateix.

El camí es mes llarg,

però sempre aprens alguna cosa.

 

Art de carrer.

 

Pot semblar estéril, però fructifica.

Finestra.

 

Decididament, la diferència m'agrada. 

Res interessant ni creatiu surt de la uniformitat.

Ja ho deia algú bastant espavilat : 

si vols trobar alguna cosa nova,

no facis sempre el mateix.

Carta.

 

De vegades sorgeixen iniciatives sorprenents com aquesta.

Resulta que et pots escriure una carta a tu mateix i rebre-la en el temps que vulguis : de 3 mesos a 10 anys.

Es una iniciativa curiosa, aquesta de enviar els teus pensaments a algú, que no sent del tot tu, tindrà una relació amb tu d'una sola direcció. Realment encisador.

Josep.

En Josep ha anat creixent. 

De fet, ara ja es bastant alt.

Li ha tocat néixer en aquests temps estranys que semblen la vigilia de molts canvis.

Tinc la sensació de que tot es provisional i malgirbat, metre 

sento les costures com grinyolen, a punt de petar.

De aquesta situació en Josep en farà la seva vida. I tants d'altres que vindran després i que probablement diràn el mateix que jo dic ara.

Però mentre ens passa la vida, el Josep ha anat creixent, i per molt temps quedarà el testimoni vora la porta.

Canvis.

Tots els canvis que estem patint, em recorden a les obres del mercat de la Abacería.

Ho hem enderrocat tot i ens ha quedad una estructura vella, de ferros rovellats.  A mes, per arribar aquí ha estat necessari gastar molts diners (i els que queden per gastar). 

Veient la excavadora a dins de les runes, encara em pregunto si ha pagat la pena no fer-ho caure tot per tornar-ho a construir.