Boira.

 

Quan arriba el temps del fred, sempre enyoro la boira.

Sembla estrany, però em consta que no soc l'únic.

I es que allò que creiem una nosa, també ens definia : 

fills de la boira.

Riuet.

Quan ens quedem badant mirant els rierols, no fem altra cosa que observar el moviment caos del univers a través del temps.

Embadalim, per que al no poder abastar-ho amb la ment, intuïm un ordre en el desordre. Una harmonia en un acord aparentment dissonant.

Realitats que la ment racional no pot abastar, però on arriba la intuïció.

Tradicions.

Una tradició no es només una cosa que s'ha fet 'sempre' (en el record de les generacions vives). Hi ha un origen que fa que una cosa es celebri o es faci d'una determinada manera. Una raó prou important, per que un bon dia s'imposés i que s'ha anat mantenint fins que ha perdurat en el temps, tant si es coneix el motiu com si no.

Sempre arriba un temps en que el origen es perd i pensem que la tradició no te sentit. En conseqüència, a això en direm ignorància, en el millor dels casos. No cal mantenir les tradicions de les que no en coneixes l'origen, però si cal respectar-les.

Filtres.

 

Abans de fer una afirmació,

estaria bé aplicar els tres filtres de Sócrates.

Segur que es parlaria menys.

Peak Disctrit.

 

Buscant imatges per l'astoret, 

vaig descubrir el "Peak Disctrit National Park", 

es un lloc preciós ple de imatges que m'agradaria compartir.

Haiku.

 

¿Es un imperio

esa luz que se apaga

o una luciérnaga?

Jorge Luis Borges

Cervino.

De vegades, tot i ser conegudes,

les coses mes familiars esdevenen estranyes.

No es sols el temps de pandèmia. 

Es la realitat on la única constant son els canvis.