Palau reial bescanvia per pessebre,
una Parella amb caire decebut,
dues ovelles, la vaca, el cansat ruc,
un aire fred els ha portat desembre.
És per un cens qui porta a Betlem
una Maria amb cara esblaimada,
el seu espòs, un pensarós Josep
amb el capcot esbrina la contrada.
La nit acull una naixent estrella,
omple el pessebre una harmoniosa llum,
els cinc pastors, deixant el foc i el fum,
veuen la fosca trucar en meravella.
El dolç Minyó aplega com d'ensurt,
la jove Mare tremola mentre plora,
una mestressa arriba en una estona,
troba un Josep prou trist i esmaperdut.
I creix la llum i adoren les estrelles
aquest nou Rei deixat en aquest món
darrere queden, més minses, les tenebres,
davant pregonen, uns àngels, la il·lusió.
No vull parlar puix les paraules sobren
ni escriure vull aquest preciós moment,
sento venir el gran Pastor dels homes,
sento arribar la pau i un goig novell.
Joan Josep Roca Labèrnia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada