Bosc i boira.

Les preocupacions son com la bòria al bosc.

Sempre escampen.

To t'aferris a elles, per que no son part de tú.

Grafitti.

Els graffitis son maneres d'expressar una idea, fer art o simplement deixar constància del incivisme.

Avui celebrem que fa anys que el Pepín Cañete (o el Pepín i el Cañete, no queda clar) no tenia res mes que fer que fer malbé la pintura d'una porta.

Per a tu, Pepín Cañete. I per tota la colla de brètols que fan  el mateix. Considero que si fa això es per obtenir el mes ampli ressò a la vostra gran educació. Ho has aconseguit : ja estàs a internet.

Croissants.

Si mires fixament, els croissants i et forces a recordar la seva olor, el seu gust, probablement la teva ment et regali amb un record.

Aprofita !

Mons.

De que serveix la bellesa de l'univers si ningú la pot veure ?

Però, encara pitjor : de que serveix la bellesa que veus si lo l'admires ?

Claustre.

El monjo surt al claustre per passejar, després d'una pregaria amb els companys.

Es migdia d'un matí de desembre, que mes sembla de finals de setembre. L'envaeix la calma. S'atura al mig de l'ala nord. Sent l'escalfor reconfortant a la cara del sol d'hivern. Tanca els ulls i es deixa acaronar per l'escalfor. Es recorda a si mateix de petit i també fent el mateix, de jove, quan era novici... i sent amb naturalitat, com un record d'ell mateix, ja molt gran, fent el mateix.

Es deixa portar pel moment que mai podria dir quan ha durat. El temps s'ha aturat. Aquell instant al claustre s'ha fet etern, immutable, excels. I el monjo es conscient de la plenitud d'aquella experiència, com de cap altra. La mateixa experiència de quan era un crio, un novici, un monjo o un vell.

El sol, el claustre, la pregaria, han ajudat a crear-la. Però es l'home qui l'ha viscut.

Agraïts.

Agrair es gaudir d'alguna cosa un altre cop.

Sol de desembre.

El sol cada cop es mes baix. 

Els dies son curts.

Però fins i tot ara, 

la natura ens regala

amb espectacles meravellosos.