Antiguetat.

Quan mirem les obres de l'antiguitat, sovint ens passa per alt la força que sempre ha tingut en el esser humà l'admiració per la harmonia i la bellesa. Obres tant feixugues per la época, es feien amb un gust per l'equilibri de les formes, tot i l'esforç que calia posar-hi per aconseguir-ho.

Sent tant humans com ells, no caldrà posar també una mica d'esforç per trobar el equilibri en les coses que fem ?

Núvol blanc.

Senzillament se’n va la vida, i arriba

com un cabdell que el vent desfila, i fina.

Som actors a voltes,

espectadors a voltes,

senzillament i com si res, la vida ens dóna i pren paper.

Serenament quan ve l’onada, acaba,

i potser, en el deixar-se vèncer, comença.

La platja enamorada

no sap l’espera llarga

i obre els braços no fos cas, l’onada avui volgués queda’s.

Així només, em deixo que tu em deixis;

només així, et deixo que ara em deixis.

Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre

i un núvol blanc, penjat d’alguna branca.

Molt blanca...

Sovint és quan el sol declina que el mires.

Ell, pesarós, sap que, si minva, l’estimes.

Arribem tard a voltes

sense saber que a voltes

el fràgil art d’un gest senzill, podria dir-te que...

Només així, em deixo que tu em deixis;

així només, et deixo que ara em deixis.

Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre

i un núvol blanc, penjat d’alguna branca.

Molt blanc...

Lluis Llach

Feixisme.

Al feixisme se'l combat.

Per que ? 

Per que es poden tolerar totes les opinions, excepte les dels que creuen que les només les seves son acceptables o les úniques que poden ser aplicades. Per que cal ser com ells, pensar com ells, pregar com ells, sentir com ells.

No. Quan algú et discrimina per la teva forma de vestir, parlar, sentir, creure, el teu origen, les teves idees o qualsevol altre tret característic personal, perd el seu dret a la participació política, ja que si el deixem, totes les persones que no els agraden serien apartades o alguna cosa pitjor.

Al feixisme se'l combat.

Elefant.

En l'Antiguitat, vivien sis homes cecs que passaven les hores competint entre ells per veure qui era el més savi. Exposaven els seus sabers i després decidien entre tots qui era el més convincent.
Un dia, discutint sobre la forma exacta d'un elefant, no aconseguien posar-se d'acord. Com cap d'ells havia tocat mai un, van decidir sortir a l'endemà de la recerca d'un exemplar, i així sortir de dubtes.
Posats en fila, amb les mans a les espatlles de qui els precedia, van emprendre la marxa enfilant el camí que s'endinsava a la selva. Aviat es van adonar que estaven a la banda d'un gran elefant. Plens d'alegria, els sis savis cecs es van felicitar per la seva sort. Finalment podrien resoldre el dilema.
El més decidit, es va abalançar sobre l'elefant amb gran il·lusió per tocar-lo. No obstant això, les presses van fer ensopegar i caure de cara contra el costat de l'animal. "L'elefant va exclamar és com una paret de fang assecada a el sol".
El segon va avançar amb més precaució. Amb les mans esteses va anar a trobar els ullals.

"Sens dubte la forma d'aquest animal és com la d'una llança!"
Llavors va avançar el tercer cec just quan l'elefant es va girar cap a ell. El cec va agafar la trompa i la va resseguir de dalt a baix, notant la seva forma i moviment. "Escolteu, aquest elefant és com una llarga serp".
Era el torn de la cambra savi, que es va acostar per darrere i va rebre un suau cop amb la cua de l'animal, que es movia per espantar els insectes. El savi va agafar la cua i la va resseguir amb les mans. No va tenir dubtes, "És igual a una vella corda" exclamo.
El cinquè dels savis es va trobar amb l'orella i va dir: "Cap de vosaltres ha encertat en la seva forma. L'elefant és més aviat com un gran ventall pla ".
El sisè savi que era el més vell, es va encaminar cap a l'animal amb lentitud, encorbat, recolzant-se en un bastó. De tan doblegat que estava per l'edat, va passar per sota de la panxa de l'elefant i va ensopegar amb una de les seves gruixudes potes. "Escolteu! Ho estic tocant ara mateix i us asseguro que l'elefant té la mateixa forma que el tronc d'una gran palmera ".
Satisfeta així la seva curiositat, van tornar a donar-se les mans i van prendre una altra vegada la senda que els conduïa a casa seva. Asseguts de nou sota la palmera que els oferia ombra reprendre la discussió sobre la veritable forma de l'elefant. Tots havien experimentat per ells mateixos quina era la forma veritable i creien que els altres estaven equivocats.

Respira.

Per un moment, para i imagina el vent sua de mar e un dia càlid de finals de primavera. Amb aquella olor en que s'endevina la tronada. Els crits ocasionals de les gavines i la remor distant de les ones trencant en els esculls.

Tanca els ulls i respira el aire, carregat d'olors, vivificant. Al menys tres cops profundament i deixa't portar.

Contraris.

Amor i odi en la base d'un pont.

Sembla existir un cert paral·lelisme amb la base de la nostra societat.

Amb aquestes bases, es estrany que ens costi tant construir ?

Incendis.

I si tinguessim dins nostre unes eines que per ajudar-nos en cas d'incendi o desastre ?

Contra el infortuni : resiliència.

Contra la pèrdua : el record.

Contra les inclemències : resistència i treball.

I contra el que no puguis canviar : calma i esperança.