Enganys.

 

Moltes creences cegues 

comencen amb el efecte Forer.

Sigueu prudents.

Veritat.

 

Encara et creus tot el que llegeixes a internet ?

Encara et creus tot el que llegeixes ?

Encara et creus tot el que sens ?

Encara et creus tot el que penses ?

Son.

 

Fins i tot les meduses,

que no tenen un sistema nerviós centralitzat,

necessiten dormir.

Així doncs, bons somnis.

Flor.

Les flors ens agraden.

Les flors d'hivern encara mes.

I mes que per estranyes, per la capacitat de 

generar bellesa quan tot es advers.

Flors de tardor,

flors d'hivern.

Oració.

 

El primer i millor efecte de la oració (no es l'únic) es parar la ment de mono. No es un efecte menor. Tampoc cal orar per aconseguir-ho. N'hi ha prou amb un mantra o repetint qualsevol lletania. 

Però per que la oració te tants adeptes ? Fàcil : te mes potencia per que el creient pensa que ve de Déu, o encara mes: que el vincula amb Déu. Per tant, en la ment del devot, tindrà mes força. La trampa està precisament aquí. Això dona a la oració un plus d'avantatja basat amb el placebo evident de la confiança del seu origen, però al mateix moment, limita la comprensió del que passa i com passa. Quant un mateix no es causant d'una cosa, la causa esdevé externa e incontrolable.

Moltes son les virtuts de l'oració, però mes grans son els seus perills.

Machado de Assis.

 

Quan sentim Machado, pensen en un poeta. Alguns ens dos escriptors, però en son mes. Inclús anterior als altres i de una importància, al menys, similar. Joaquim Machado de Assis es un poeta brasiler, descendent d'esclaus. Aquí en teniu una mostra que he deixat en el brasiler original per que penso que s'entén prou be.

Passou; viu a porta aberta.

Entrou; queria rezar.

A vela ardia no altar.

A igreja estava deserta.

Ajoelhou-se defronte

Para fazer a oração;

Curvou a pálida fronte

E pôs os olhos no chão.

Vinha trêmula e sentida.

Cometera um erro. A Cruz

É a âncora da vida,

A esperança, a força, a luz.

Que rezou? Não sei. Benzeu-se

Rapidamente. Ajustou

O véu de rendas. Ergueu-se

E à pia se encaminhou.

Da vela benta que ardera,

Como tranqüilo fanal,

Umas lágrimas de cera

Caíam no castiçal.

Ela porém não vertia

Uma lágrima sequer.

Tinha a fé, — a chama a arder, —

Chorar é que não podia.

Nocebo.

 

La superstició també es un tipus de màgia simpàtica.

Si ets supersticiós, creus que alguna cosa externa a tu, sense relació aparent, pot generar en tu conseqüències negatives. 

I funciona. Es el efecte nocebo. Encenen el mateix mecanisme que els ritus, tot i que ho fan en un sentit contrari, però amb una capacitat de realimentació que pot arribar a ser força mes gran. La por es un motor mes ràpid que la confiança i es devastadora.

Sense concessions : rebutja la superstició. Si no creus en ella, no en patiràs mai els efectes.