ATUR DE PRIMAVERA
Doncs ara, si voleu, podem asseure’ns
i reposar una estona;
davantmateix de casa hi ha un pedrís.
Convocarem la gent del veïnat:
la iaia Caterina i tots els altres,
i parlarem de les coses que passen
món enllà.
Del fons obscur dels anys
vindran a fer-nos companyia
les veus d’aquells que, com ara nosaltres,
van reposar en aquestmateix indret.
I, a poc a poc, ens sentirem de nou
aquietats i dòcils.
Perquè és així com s’hauria d’escriure
la història dels homes,
assajant de reprendre les paraules
en el seu profund origen.
Car tota cosa és subtil si la veu s’hi detura
tan tendrament com una mà que es clou
damunt la mà que estima.
Miquel Martí i Pol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada