Cicatrius.

 

La cicatriu és el lloc on t'entra la llum.

Rumi

Regadores.

Trencat no vol dir inútil.

Ratolí.

Hi havia una vegada en una granja un ratolí amagat en un forat a la paret. Un dia, mentre es treia el cap cap a la cuina, va veure com el granger i la seva dona organitzaven els articles que acabaven de comprar. El ratolí de seguida es va adonar que alguna cosa anava malament. Havien comprat un parany per a ratolins.

Espantat, es va tornar a ficar en el seu amagatall i d'allí va córrer a tota velocitat a avisar els animals de la granja. Però el van rebre amb indiferència. "Han comprat un parany per a ratolins", li va explicar a la gallina. L'au va riure. "Ho sento per tu, amic ratolí, però a mi això no em preocupa". Llavors el rosegador va dir al porc. "Tenen un parany per a ratolins". I el porc li va dir: "tens mala sort, resaré perquè no et passi res", però tampoc li va fer més cas. El ratolí va ser llavors a veure la vaca, i aquesta tampoc es va immutar per la notícia: "petit ratolí, sóc una vaca, no tinc res a témer d'un parany per a ratolins".

El diminut rosegador es va anar trist de tornada cap al seu amagatall, determinat a enfrontar-se sol als perills de la màquina infernal. Durant la nit el soroll característic del ressort d'una trampa va trencar el silenci. La dona del pagés es va aixecar immediatament per comprovar quin havia estat la presa. Però amb les presses, no va anar amb compte i no es va adonar que el que el parany havia atrapat era la cua d'un escurço. L'animal furiós va mossegar a la grangera.

El granger va portar a la seva dona ràpidament a l'hospital, de el qual va tornar amb una petita febre. L'home pensava que el millor remei contra la febre era un bon brou de gallina, així que va agafar la seva destral i va anar a matar la gallina. Però la dona no millorava. A mesura que la seva salut anava empitjorant, els amics de la parella es van acostar a visitar-la, i per donar-los de menjar el granger va haver de matar el porc. Finalment la dona va morir, i tantes persones van venir al enterro que a l'home no li va quedar més remei que matar la vaca per poder tenir carn suficient per a tothom.

El ratolí va presenciar tots els esdeveniments amb gran tristesa. Els seus amics no es van adonar que quan un perill aguaita a un sol membre de el grup, tots estan en perill.

Columnes.

Les bases massa inamovibles son perdurables,

però corren el risc de ser pilars en unes runes.

Cervino / Matterhorn.

Cervino o Matterhorn.

Es refereix al mateix, però no es el mateix.

Matte, significa prat,

i Horn significa banya.

El nom francés o italià ve de Mons Sylvius,

que ve de silva (bosc).

Així, tot i que el nom no fa la cosa,

si que la explica,

i no es pas el mateix.

La llengua que usem

intervé en la nostra manera de veure el mon.

Veritat.

 

Cal començar amb la veritat.

La veritat és l'única forma en què podem

arribar a qualsevol lloc.

Perquè qualsevol decisió que es basi en 

mentides o ignorància 

no pot portar a una bona conclusió.

Julian Assange

La Mercé.

 

L'ordre dels mercedaris neix a Barcelona, de la mà de Sant Pere Nolasc, un mercader laic que es va proposar rescatar rescatar els presoners cristians de mans musulmanes.

La llegenda diu que, quan va veure que els seus diners i el de les almoines no eren suficient per a la seva gran empresa, la Mare de Déu se li va aparèixer per dir-li que fundés una ordre religiosa.

Qui diu el el cel no sap de diners ?

Supermercat.

 

Cap terror no ens escometia.

Entràvem
als supermercats havent guanyat les portes

sense cap entrebanc.

Dels prestatges preníem allò més dolç,
o els gustos que en l’excés són bons de recordar.

Queien dels carros les fruites sobreres,
que ara es malmetien sobre un sòl encès de plàstic.

Tan plens els sentits del gruix de les coses
que podíem malmetre.

Tan buida, en el rostre, la veritable esperança.

Susanna Rafart

Els Horts.

... I la pagesa va i les cull,

provant-les amb la mà,

primer, fluixet, no fos que es malmetessin,

les albergínies que més tard, en el casull,

enfarinades, fregirà a foc lent.

Oh fosca

dels horts a l'hora en què s'acosta

la nit humida, xafogosa,

d'estiu i passen les parelles

ardents, que no tothora saben

com podran fer-s'ho per caçar plaer

dins el vinyar.

Però no tot es cou

dessota el ventre, ni tot és impuls

ineluctable vers l'apegalosa

dolçor frenetica.

Parlem, ara, asseguts

en la gran plaça del rellotge. Cauen

campanades vermelles.

Aigua en el canal,

flueix el temps.

Joan Vinyoli

Aigua.

 

Un home no tracta de veure's en l'aigua que corre,

sinó en l'aigua tranquil·la, 

perquè només el que en si és tranquil 

pot donar tranquil·litat als altres.

Confuci

Pompeu.

 

Només tindrem 

el que nosaltres sapiguem guanyar.

Pompeu Fabra

Amor.

 

En totes les religions hi ha amor,

però el amor no te religió.

Rumi

Difícil.

 

Es difícil lliberar al tontos

de les cadenes que veneren.

Voltaire

Dit.

 

Quan el dit apunta al cel... 

el nostre cervell reconeix el patró

i llegeixes.

Boomers.

 

Darrerament me'n farto de sentir, 

despectivament, la paraula 

boomer.

No serà per contrarrestar la mala imatge 

que dona la paraula 

milenial ?

Artesans.

 

La artesania i els productes que se'n generen ens resulten càlids, propers, amables.

Els productes artesans tenen el encant de ser únics,

per molt que l'artesà en hagi fet milers.

Però la nostra manera de valorar aquest productes, es la que fa que el artesà en pugui viure o no.

No cal ser artesà per fer coses amb les nostres mans,

o amb els nostres recursos.

Tampoc cal ser un client per valorar-les

i agrair-les.

Mundial.

 

La pandèmia es MUNDIAL.

Per això s'anomena pandèmia.

Sembla que molta gent no en sigui conscient.

Igual que la superpoblació, la desigualtat, la segregació, la contaminació, la sobreexplotació del recursos, l'accés a l'aigua potable, la manca d'educació...

Tots aquest problemes son mundials.

Fins que no ens ho gravem a foc,

seguiran existint i llastrant la humanitat. 

I per suposat a nosaltres.

Tao.

 

El univers es harmonia i caos.

Ordre i bogeria.

Sembla un pensament taoista.

Es una veritat.

Bonica.

“En este mundo traidor,

nada es verdad ni mentira,

Todo es según el color,

Del cristal con que se mira”

Ramón de Campoamor

Diada.

 

“Los catalanes no son una raza antropológica,

sino una raza histórica.”

Enric Prat de la Riba

Batalla.

 

En qualsevol batalla,

perden vencedors i vençuts.

Buda

Vaca.

 

Un mestre de saviesa passejava per un bosc amb el seu fidel deixeble, quan va veure a la llunyania un lloc d'aparença pobra, i va decidir fer una breu visita a el lloc.

Durant la caminada li va comentar a l'aprenent sobre la importància de realitzar visites, conèixer persones i les oportunitats d'aprenentatge que obtenim d'aquestes experiències.

Arribant a el lloc va constatar la pobresa de el lloc, els habitants: una parella i tres fills, la casa de fusta, vestits amb robes brutes i esquinçades, sense calçat.

Llavors es va aproximar a el senyor, aparentment el pare de família i li va preguntar:

"En aquest lloc no hi ha possibilitats de treball ni punts de comerç tampoc, com fan vostè i la seva família per sobreviure aquí?"

El senyor amb calma va respondre: "amic meu, nosaltres tenim una vaca que ens dóna diversos litres de llet cada dia. Una part del producte la venem o el canviem per altres gèneres alimentaris a la ciutat veïna i amb l'altra part produïm formatge, quallada, etc., per al nostre consum i així és com anem sobrevivint. "

El savi va agrair la informació, va contemplar el lloc per un moment, després es va acomiadar i va marxar.

Al mig de camí, va voltejar cap a la seva fidel deixeble i li va ordenar: "Busqueu la vaqueta, porteu-la al precipici d'allà davant i empenyeu al barranc."

El jove espantat va veure a el mestre i li va qüestionar sobre el fet que la vaqueta era el mitjà de subsistència d'aquella família. Més com va percebre el silenci absolut del mestre, va anar a complir l'ordre.

Així que va empènyer la vaca pel precipici i la va veure morir. Aquella escena va quedar gravada en la memòria d'aquell jove durant alguns anys.

Un bell dia el jove aclaparat per la culpa va resoldre abandonar tot el que havia après i tornar a aquell lloc i explicar-li tot a la família, demanar perdó i ajudar-los. Així ho va fer, i a mesura que s'aproximava a el lloc veia tot molt bonic, amb arbres florits, tot habitat, amb carro al garatge de tremenda casa i alguns nens jugant al jardí.

El jove es va sentir trist i desesperat imaginant que aquella humil família hagués de vendre el terreny per sobreviure, va accelerar el pas i arribant allà, va ser rebut per un senyor molt simpàtic.

El jove va preguntar per la família que hi vivia cap a uns quatre anys, el senyor va respondre que seguien vivint allà. Espantat el jove va entrar corrent a la casa i va confirmar que era la mateixa família que va visitar feia alguns anys amb el mestre.

Va elogiar el lloc i li va preguntar a el senyor (l'amo de la vaca): "Com va fer per millorar aquest lloc i canviar de vida?"

El senyor entusiasmat li va respondre: "Nosaltres teníem una vaca que va caure pel precipici i va morir, d'aquí en endavant ens vam veure en la necessitat de fer altres coses i desenvolupar altres habilitats que no sabíem que teníem, així aconseguim l'èxit que els seus ulls albiren ara. "

Titànic.

 

Es diu que va ser una catàstrofe, i es cert.

Per a tots ?

No. Les llagostes que s'havien de servir per sopar,

es van lliurar d'una mort terrible i

van recuperar la seva llibertat.

Sovint la nostra perspectiva 

ens impedeix veure tota la realitat.

Electrònica.

 

Pel aspecte del negoci, sembla que la electrònica va arribar fa temps,

però no va tornar.

Per veure algun canvi, cal fer alguna cosa diferent, i en alguns llocs,

això es quasi impossible.

Cal canviar moltes coses, i no solament al tercer mon.

Per que no es pot administrar la misèria.

Si no es així, es que la pandèmia no ens ha ensenyat res.

Castell.

 

Els castells de sorra son un paradigma

de les construccions efímeres.

Semblen la nostra societat

amb pocs mesos de pandèmia.

Es inútil intentar fer perdurable

allò que depen d'un equilibri,

si el equilibri trontolla.

Poder caldria basar els nostres castells

en materials mes sòlids.

Ovella.

 

Podria ser una ovella de qualsevol època ?

No.

Es diu 82163 i es una ovella del segle XXI.

Realitat.

 

El art ens dona una nova mirada sobre la realitat.

Es serveix de elements diversos que te al abast,

per expressar coses.

Tot i que no ho sembli,

fa el mateix que el nostre propi cervell :

ens presenta coses de les que no en te una experiència directa, 

però en les que basem tot el que fem.

Per que després et diguin que viure no es un art !

Imaginari.

El art es fa per fer sentir coses.

Es necessari.

Surgeix lliurement i es fa present en els carrers.

Per la seva accessibilitat, l'art de carrer esdevé vulnerable.

Així doncs, es bandalitzat, modificat, corregit, pintat i finalment esborrat.

Cada una d'aquestes accions no son alienes al art :

son part de la seva evolució.

Seda.

 

No. Els vegans no usen seda.

Però també estan en contra de les vacunes.

Quan no uses vacunes, moren persones.

Ètica i estètica.

Septembre.

Tot just comença el mes que acabarà amb tardor.

Un setembre atípic en un temps atípic.

Però, per estrany que sens faci,

recordem que les fulles tornaran a canviar de color,

que la natura segueix el seu cicle,

i nosaltres amb ella.