dimecres, 9 de setembre del 2020

Vaca.


 

Un mestre de saviesa passejava per un bosc amb el seu fidel deixeble, quan va veure a la llunyania un lloc d'aparença pobra, i va decidir fer una breu visita a el lloc.

Durant la caminada li va comentar a l'aprenent sobre la importància de realitzar visites, conèixer persones i les oportunitats d'aprenentatge que obtenim d'aquestes experiències.

Arribant a el lloc va constatar la pobresa de el lloc, els habitants: una parella i tres fills, la casa de fusta, vestits amb robes brutes i esquinçades, sense calçat.

Llavors es va aproximar a el senyor, aparentment el pare de família i li va preguntar:

"En aquest lloc no hi ha possibilitats de treball ni punts de comerç tampoc, com fan vostè i la seva família per sobreviure aquí?"

El senyor amb calma va respondre: "amic meu, nosaltres tenim una vaca que ens dóna diversos litres de llet cada dia. Una part del producte la venem o el canviem per altres gèneres alimentaris a la ciutat veïna i amb l'altra part produïm formatge, quallada, etc., per al nostre consum i així és com anem sobrevivint. "

El savi va agrair la informació, va contemplar el lloc per un moment, després es va acomiadar i va marxar.

Al mig de camí, va voltejar cap a la seva fidel deixeble i li va ordenar: "Busqueu la vaqueta, porteu-la al precipici d'allà davant i empenyeu al barranc."

El jove espantat va veure a el mestre i li va qüestionar sobre el fet que la vaqueta era el mitjà de subsistència d'aquella família. Més com va percebre el silenci absolut del mestre, va anar a complir l'ordre.

Així que va empènyer la vaca pel precipici i la va veure morir. Aquella escena va quedar gravada en la memòria d'aquell jove durant alguns anys.

Un bell dia el jove aclaparat per la culpa va resoldre abandonar tot el que havia après i tornar a aquell lloc i explicar-li tot a la família, demanar perdó i ajudar-los. Així ho va fer, i a mesura que s'aproximava a el lloc veia tot molt bonic, amb arbres florits, tot habitat, amb carro al garatge de tremenda casa i alguns nens jugant al jardí.

El jove es va sentir trist i desesperat imaginant que aquella humil família hagués de vendre el terreny per sobreviure, va accelerar el pas i arribant allà, va ser rebut per un senyor molt simpàtic.

El jove va preguntar per la família que hi vivia cap a uns quatre anys, el senyor va respondre que seguien vivint allà. Espantat el jove va entrar corrent a la casa i va confirmar que era la mateixa família que va visitar feia alguns anys amb el mestre.

Va elogiar el lloc i li va preguntar a el senyor (l'amo de la vaca): "Com va fer per millorar aquest lloc i canviar de vida?"

El senyor entusiasmat li va respondre: "Nosaltres teníem una vaca que va caure pel precipici i va morir, d'aquí en endavant ens vam veure en la necessitat de fer altres coses i desenvolupar altres habilitats que no sabíem que teníem, així aconseguim l'èxit que els seus ulls albiren ara. "

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada