Supermercat.

 

Cap terror no ens escometia.

Entràvem
als supermercats havent guanyat les portes

sense cap entrebanc.

Dels prestatges preníem allò més dolç,
o els gustos que en l’excés són bons de recordar.

Queien dels carros les fruites sobreres,
que ara es malmetien sobre un sòl encès de plàstic.

Tan plens els sentits del gruix de les coses
que podíem malmetre.

Tan buida, en el rostre, la veritable esperança.

Susanna Rafart